Publicitat
Publicitat

Reformar l'administració? Millor l'estat

Es repeteix que la Generalitat va perdre l'oportunitat de crear una administració pública moderna, evitant els vicis de la de l'estat espanyol. Davant d'aquesta crítica, ja el 1998 el president Pujol va crear una comissió per modernitzar l'administració, presidida per l'aleshores conseller Trias. Els treballs d'aquella comissió, i d'altres esforços benintencionats que segurament s'han emprès posteriorment, no han fet minvar la percepció que el tema segueix pendent. Potser per aquest motiu, el president Mas va demanar a un grup d'acadèmics de primer nivell que, gratis et amore , li donessin la seva opinió sobre la qüestió. La comissió, presidida per Guillem López Casasnovas, va entregar el seu informe fa un parell de mesos.

Les propostes poden resumir-se en tres principis:

-Menys funcionaris. Només haurien de tenir aquest caràcter els llocs de treball que exigeixen autoritat administrativa: jutges, policies, inspectors, i pocs més. La resta del personal hauria de tenir estatut laboral: possibilitat d'acomiadament, retribució vinculada a la productivitat, mobilitat, etc.

-Una administració pública més petita, dedicada només a dirigir els serveis públics, la prestació dels quals s'hauria d'externalitzar. La idea és que l'empresa privada oferiria uns preus i unes condicions en concurrència, i més favorables per a l'administració (i, en darrera instància, per al contribuent).

-Gestionar els recursos humans d'una manera més pròpia d'una organització dinàmica, seleccionant no en base a una prova memorística (la clàssica oposició) sinó en base a les aptituds per gestionar, i fer dependre la carrera no de l'antiguitat sinó dels mèrits.

Es tracta de propostes de sentit comú que coincideixen amb l'experiència de moltes de les persones que han tingut responsabilitats públiques. Jo mateix, en la mesura que en vaig tenir a la Generalitat, vaig procurar actuar d'acord amb aquests principis.

D'altra banda, aquestes propostes són molt populars, perquè la ciutadania és molt conscient dels privilegis i petits abusos dels funcionaris: els horaris, els esmorzars, el ritme laboral...

Si aquells principis són raonables i populars, ¿per què no s'han portat a terme? La pregunta és especialment oportuna perquè la proposta independentista s'enfronta a la crítica que Catalunya no té un model d'administració pública més eficient que l'espanyol. La resposta és que hi ha tres obstacles.

El primer és que, malgrat els privilegis i els abusos, el sistema és raonablement eficient. Catalunya té tan pocs funcionaris (11% dels ocupats) com els països europeus (Suïssa, Països Baixos, Àustria) que en tenen menys, i menys de la meitat que els països nòrdics.

El segon és que, malgrat el que diuen la teoria i el sentit comú, l'empresa privada no pot proveir certs serveis que són bàsics per organitzar una societat decent. L'ensenyament primari és l'exemple clàssic. Cap país del món, per molt liberal que es vanti de ser, ha aconseguit res semblant a un sistema privat d'ensenyament primari universal. És cert que la meitat de l'escola catalana és privada i que el sistema funciona raonablement bé, però el sistema escolar dels països nòrdics funciona molt millor, i és totalment públic. El mateix aproximadament pot dir-se de la sanitat universal.

El tercer és que el funcionariat constitueix el gran fre a la corrupció política, i per això cada escàndol acaba amb decisions que reforcen el seu paper: informes previs, intervenció dels processos, auditories internes, etc. El pes del funcionari no minva perquè l'alternativa fa basarda: polítics actuant sense traves.

No podem sinó concloure que, en realitat, la reforma de l'administració no és prioritària. Els responsables de la situació en què ens trobem no són ni els funcionaris ni el seu estatut, sinó els que els dirigeixen, que són els càrrecs polítics: diputats, ministres i consellers. Són aquests els que han decidit la construcció d'infraestructures innecessàries, la insensata política energètica i els insostenibles compromisos de l'estat del benestar que ens han arruïnat. És cert que no es pot demanar comptes a un funcionari sobre la vàlua del seu treball, però tampoc la carrera del polític depèn de la vàlua dels seus serveis a la societat. Qui vulgui construir una proposta per a la societat actual, sigui un regeneracionista espanyol o un independentista català, del que s'ha de preocupar no és de reformar l'administració, sinó l'estat, i concretament de les normes de selecció i control dels nostres dirigents. El més prioritari no és l'estatut del funcionari, sinó la llei de partits, la llei electoral i l'ètica pública.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF