CORRENTIA
Opinió 31/08/2014

Raons d’Isern per al somriure

Guillem Frontera
2 min

Aquesta setmana, el senyor Mateo Isern ha guaitat als mitjans lluint somriure entonat amb el bronzejat -el seu somriure té aquest aire falsament encoratjador de qui ens vol optimistes per decret, convençut que és així com es transforma la realitat en somni (o viceversa).

Mateo Isern té algunes condicions per caure bé a la ciutadania, però no s’ha sabut aturar de cometre errors. Va tenir un principi de mandat tan marcat per les toxines més antipàtiques del seu partit, que després ha fracassat en l’intent de fer-se percebre com un polític molt poc polític i més independent cada dia. La seva llunyania de José Ramón Bauzá, que du escrit en el front tot el que és, s’ha manifestat massa tard i en qüestions més internes que no de concepció i praxis política. Les lluites de poder en el si dels partits solen ser aprofitades per simular distàncies ideològiques, però si repassau l’adhesió incondicional de Mateo Isern a la causa del PP i el seu acatament de l’argumentari del partit -herència rebuda, compromís amb el programa, etc.-, us apareixerà la figura d’un polític que és de tot manco moderat. Les maneres un pèl senyorials no són suficients per amagar la seva sinistra relació amb la llengua i la cultura del país; les maniobres, de sordidesa preocupant, en relació a la Policia Local; la política d’abandó gradual de la ciutat a mesura que ens allunyam del centre, etc.

No és que rebés una ciutat en vies de recuperació creïble -el pes del palau de congressos en l’anterior legislatura mena al naufragi qualsevol maniobra de reivindicació-, però ha fet bona la percepció general que, amb la dreta, les diferències socials s’accentuen, tant si parlam de macropolítica com si es tracta de reparar un clot en l’asfalt. I ara, mentre llueix somriure i bronzejat a primera plana, la ciutat viu la fermentació dels seus fems acaramullats en uns contenidors esclafats pel pes que han de suportar; i als espais públics d’extramurs, sobretot en algunes places, creixen les males herbes, nodrides, moltes d’elles, pels sucs que regalimen de la podridura. Un batle que té una ciutat en aquest estat d’abandó no ha de pretendre guanyar la ciutadania amb espúries operacions d’imatge. La decència política requereix solucions als problemes immediats abans de sortir al carrer.

stats