Misc 09/08/2013

Quina mala sort tenim!

i
Xavier Roig
3 min

La historieta va d'un poble on escasseja l'aigua. Hi plou poc. Un dia les forces vives van decidir aplegar la població a l'església. Objectiu: dir-li a la gent que calia indignar-se i reclamar que plogués més. Tothom, encara que sense saber contra qui, es va enrabiar. Un dels assistents fins i tot, en un atac d'excitació col·lectiva, va proposar treure a passejar la marededéu. Les conclusions finals de la trobada, lògicament, foren un absurd. No només perquè l'objectiu era estúpid i fora de l'abast del poble, sinó perquè els organitzadors, de fet, només pretenien organitzar una xarlotada. Voler-li fer creure al poble que "tenia nervi". Res més. Han passat els anys i al poble segueix plovent-hi poc. Però els problemes s'han agreujat: hi ha menys aigua disponible per beure. I és que les forces vives del poble apleguen constructors de piscines -que no han parat de construir-ne- i terratinents que han plantat blat de moro que cal regar permanentment. És a dir, els cacics tradicionals. I això que va haver-hi eleccions i es va fer fora de l'ajuntament els que havien manat sempre! Total: plou com és habitual, però les coses van pitjor. Fi de la historieta.

Vostès diran que els habitants d'aquest poble són una colla d'ases. A qui se li acut enfadar-se perquè no plou i, a sobre, assistir a actes organitzats per desaprensius? Per què als cacics se'ls ha deixat campar, empitjorant la situació i, a sobre, se'ls considera gent respectable? Doncs bé, ara canviarem una mica l'escenari i els actors. El poble ja no és desconegut: és Barcelona. L'església és l'Iese. El motiu d'indignació és perquè l'aeroport de Barcelona no és un hub . Les forces vives venen encapçalades pels cacics del turisme barceloní que controlen la ciutat d'ençà de les Olimpíades -no importa que hi hagi hagut eleccions-. I el resultat és que, passats uns anys de "la costellada de l'Iese", oh, sorpresa!, l'aeroport de Barcelona no només no ha esdevingut un hub sinó que, a sobre, s'ha convertit en el centre aeroportuari europeu de low cost per excel·lència. Quina mala sort tenim els catalans!

Aquest columnista no és especialista en aeroports. Però sap que, si es planten cols, és impossible que surtin tomàquets. Barcelona mai serà un hub aeroportuari, i menys per a viatges de negocis. Les raons són diverses, però jo en veig tres.

Primer. Arribem tard. Els hubs aeroportuaris europeus es van anar creant gràcies al fet que, abans, ja eren la seu d'una de les companyies de bandera estatals (amb tallers, serveis de càtering, etc.). A més, nosaltres vam comptar amb un empresariado catalán que va ajudar a construir el hub de Madrid utilitzant el Puente Aéreo i amb alcaldes que apostaven per la cocapitalidad .

Segon. Ja n'hi ha massa, de hubs . No té sentit perseguir-ne ara un de nou havent-n'hi ja a Madrid (505 km), a París (832 km), a Zuric (836 km), a Roma (859 km), etc. Fa un temps, el president d'Air France - KLM ja va reconèixer la impossibilitat de mantenir a llarg termini dos hubs tant pròxims com París i Amsterdam (separats per 430 km).

Tercer. El disseny de la Barcelona actual està en mans dels cacics del turisme. I la tendència actual sembla que ha de mantenir-se. Ningú ha el tingut valor de reorganitzar Turisme de Barcelona (un organisme públic!) per tal que no pugui ser presidit per un hoteler de la ciutat (Gaspart, vicepresident, també, de la dinàmica i moderna CEOE). Ni d'instaurar la taxa turística quan i com tocava. Ni d'elaborar un programa que expliqui què vol ser Barcelona a part d'una mena de Lloret amb ínfules culturals. Per tant, cal esperar el pitjor dels propers anys. (Nota addicional: tota aquesta publicitat institucional que assegura que el congrés dels mòbils ens convertirà en un pol tecnològic és una enorme aixecada de camisa. No són els congressos els que porten res. Més aviat la cosa funciona a l'inrevés. La gent hauria de conèixer la rebotiga de tot el muntatge, en el qual participa, entre d'altres, una Telefónica oligopolística a Catalunya. Abans que Barcelona, la seu del congrés era Niça. I després pot ser-ho Rio de Janeiro. Perquè els congressistes busquen diversió, fiesta , bars,... prostitució. Tots els que hem enviat gent a congressos sabem que, majoritàriament, es tracta de premiar l'empleat; no pas de fer-li fer res de profit.)

Conclusió: el camp d'aviació de Barcelona seguirà sent, per molt temps, la porta d'entrada de mà d'obra poc qualificada. I de turisme de xancleta que busca platja i sangria. Ah!, i no és que els catalans tinguem mala sort. No. Simplement, que quan es planten cols no creixen tomàquets.

stats