Misc 01/04/2014

Quatre germanets morts

i
Empar Moliner
2 min

Amb la voracitat informativa pròpia de l’època que vivim, els presentadors més glotons ens ensenyen a tota pantalla els crits reivindicatius dels veïns dels quatre germanets morts per un incendi al Vendrell (queden vius els pobres pares i dos nens més). Ens remarquen que són musulmans, que són pobres i que els havien desnonat. Ens diuen, remarcant-ho encara més, això, que els havien “denegat ajuts”. Especulen sobre l’origen del foc. I si es volien escalfar? Una veïna crida davant del micro: “Són persones! No són animals!!” I plora, amb tota sinceritat. Veiem també les queixes de diversos compatriotes de la família, que asseguren que a aquell barri només s’hi va quan passen desgràcies. Un regidor de la població es veu obligat a explicar per què els havien denegat els ajuts.

I jo penso que tenen raó, esclar. Que la policia només va a aquell barri quan passen desgràcies. Però penso també que el fet que en aquest cas la majoria dels habitants del barri fossin musulmans hi té poc a veure. Eren pobres. D’això es tracta. I ara calma una mica el cor de tothom (perquè tothom s’imagina què deu ser que se’t morin quatre fills cremats) poder queixar-se que “els havien denegat els ajuts”. ¿Però algú (aquesta veïna que cridava) pot pensar de veritat que hi ha un polític pervers que denega ajuts a la lleugera? Perquè vol? Hi ha unes normes precises per repartir aquests ajuts miserables que a sobre no arriben a tots els pobres, perquè n’hi ha molts. Per què parlen de racisme els veïns? Perquè la família era musulmana? Que no s’haurien volgut escalfar si haguessin estat jueus o catòlics o simplement aconfessionals, aquests pobres nens? No ens faria pena que fossin nascuts a Torelló? És com quan a Televisió Espanyola informen de catàstrofes i et remarquen que, per sort, entre les víctimes no hi havia cap espanyol. Com si això t’hagués d’alegrar.

stats