L'any 1964, Nova York va ser l'escenari d'una exposició universal que tenia entre els seus lemes el de Pau a través de la comprensió mútua i en la qual s'intentava dibuixar un món sense l'amenaça d'una guerra termonuclear. Sembla que, tant des del punt de vista econòmic com des de l'organitzatiu, l'exposició va ser un complet fiasco, la qual cosa fa que no sigui gaire recordada. Tanmateix i possiblement amb l'objectiu d'atraure més atenció del públic, Isaac Asimov va publicar un article al New York Times en el qual, a través d'una visita real a l'exposició de 1964, intentava descriure com seria una visita a una hipotètica exposició en el mateix lloc cinquanta anys després, és a dir, enguany. L'article, és clar, ha cobrat actualitat, tant per comprovar quines coses va encertar Asimov i, sobretot, en quines la va vessar. El fet és que hi ha contingut per a uns i per als altres, vull dir, per a aquells que es volen deixar sorprendre pels encerts i, també, per a aquells que estan ben disposats a fer befa amb les prediccions fallides.
Començant per algunes d'aquestes, Asimov assegura que a l'exposició del 2014 hi haurà una casa subterrània que serà un signe de futur. Les finestres podran alterar les vistes mitjançant canvis d'il·luminació, tendran la temperatura fàcilment controlable, sense patir les vicissituds del clima. El Futurama del 2014 podria mostrar ciutats completament subterrànies amb jardins amb llum artificial, i l'argument per a construir aquestes ciutats serà deixar la superfície per a l'agricultura a gran escala, el pasturatge i zones verdes, amb menys espai tudat en ocupació humana. Asimov mostra una gran preocupació per l'augment de la població i, a més de preveure que siguin necessàries estratègies de control de la natalitat, creu que aquest problema portarà a estendre i explotar d'una forma més eficient els terrenys de cultiu. Fins i tot augura l'existència de granges i ciutats submarines, encara que aquestes darreres les preveu per a més tard, tot i que, per al 2014, pensa que ja hi haurà hotels submarins, així com colònies a la Lluna. La Lluna: cal no oblidar que encara no feia dos anys que Kennedy havia promès que cap al final de la dècada hi arribarien, com així va ser, el que ningú no va preveure és que no hi tornarien.
Algunes de les prediccions d'Asimov caurien dins la categoria de mig figa, mig raïm, és a dir estan, encara avui, entre la fallida i l'encert. Entre aquestes, assegura que en el món del 2014 no hi haurà gaires feines rutinàries que no puguin ser fetes millor per una màquina que per qualsevol humà i que la vida, en bona part, serà una cursa contra les possibilitats de les màquines. Afirma que les escoles s'hauran orientat en aquesta direcció. Després d'esmentar que una part del pavelló de General Electric del 64 consisteix en una escola del futur en la qual, i com a ajudes a la tasca d'ensenyament, hi són presents circuits tancats de TV i cintes programades, conclou que no n'hi haurà prou amb millorar les tècniques d'ensenyament, sinó que també hauran de canviar els continguts. En això, l'encerta, però la vessa quan assegura que a tots els estudiants de secundària se'ls ensenyarà els fonaments de la informàtica i, a més, estaran familiaritzats amb l'aritmètica binària i sabran perfectament emprar llenguatges de programació que s'hauran desenvolupat a partir del Fortran. Justament, un dels grans problemes dels Estats Units, i de molts altres indrets, és la manca d'estudiants interessats en les matèries científiques i tècniques.
A la banda dels encerts, entre d'altres, fa patxoca justament el que està relacionat amb els cotxes que seran conduïts per ordinadors i podran anar a les destinacions que se'ls programi sense la interferència dels "lents reflexos humans". Escriu que una de les grans atraccions de la fira del 2014 seran colcades en cotxes d'aquests, que mostraran com maniobren sols i com s'esquiven els uns amb els altres sense intervenció humana. Fa patxoca perquè justament aquests dies ha estat notícia que les autoritats del transport americanes han establert un estàndard per a la comunicació entre vehicles, sense intervenció humana, de tal manera que els cotxes es podran avisar entre ells si van a xocar, la qual cosa vol dir, pam endavant, pam enrere, que ja és a tocar el dia en el qual tots els cotxes hauran de sortir de fàbrica amb aquests sistemes de sèrie, ben igual que va arribar un dia en el qual van ser obligatoris els cinturons de seguretat i altres dispositius similars.
Hi ha més encerts i més fallides, però malauradament també l'encerta quan diu que una gran part de la població seguirà sense tenir accés a cap d'aquestes modernors. Hauria estat bé que, en això, s'hagués equivocat.
