Publicitat
Publicitat

ABANSD'ARA

Polidesa (1932-36)

De l'article de Josep Estalella (Vilafranca del Penedès, 1879 - Barcelona, 1938) al Butlletí de l'Institut-Escola. Ideari del director del centre creat per la Generalitat republicana, on es van formar mestres i alumnes que van ser rellevants després en la represa d'una pedagogia progressista alternativa sota el franquisme.

Convingudes entre els nostres escolars les normes més estrictes en qüestions de polidesa, incansable el professorat a aprofitar les ocasions de recalcar-les, amatents els nois a complir-les joiosament, amb el poderós mòbil d'haver estat establertes comprenent tot l'abast i la justificació, s'ha pogut insinuar el perill que s'intentés convertir aquesta institució en una mena de torre de marfil i que els nostres alumnes resultessin després inadaptables a l'ambient general de nostre poble.

¿Ha d'aturar-nos aquest temor? ¿És a la general impolidesa a la que cal conformar les escoles, o és convenient que les escoles preparin el ferment que ha de renovar tota la massa social, per a elevar-ne el nivell de finor i sensibilitat, aquest nivell tan deplorablement baix i que ens fereix menys del que caldria, perquè els nostres sentits i els nostres esperits s'hi esmussen a força de topar-hi i amarar-se'n?

L'Escola ha d'afrontar aquest problema amb valentia. I aquesta qüestió capital ha de resoldre-la amb decisió i sense afluixar mai: cal no sols ponderar la polidesa fins a elevar-la al nivell dels pobles més cultes, ans cal exagerar-la, per a comptar amb el factor de pèrdua i amb el d'esmussament. [...]

Pensem en l'enorme massa que està per reformar; pensem en l'aplanament i enfonsament del seu nivell de correcció i polidesa, i pensem en la urgència de la seva elevació pel bon nom i el benestar del nostre poble.

¿Caldrà afegir que no tractem pas de confondre la polidesa amb una formulació freda, rígida i estereotipada, ans la considerem com una efusió naixent de la finor essencial i interna?