L’economista Francis Edgeworth, cap a finals del segle dinou, va idear una màquina per a mesurar la felicitat de les persones, atès que tenia clar que l’economia i la política depenen de l’estat d’ànim, tant individual com, sobretot, del col·lectiu. Edgeworth no va aconseguir que la seva màquina funcionés i avui és estudiat per les seves contribucions a les ciències econòmiques, però possiblement veuria com la seva curolla anava prenent cos si hagués pogut arribar a tenir notícia dels treballs que mostren com els missatges publicats a Facebook i a Twitter poden ser emprats per a mesurar determinats aspectes de la salut pública, un dels components essencials del benestar social, previ a la felicitat col·lectiva.
Ja fa uns anys que va començar aquesta tendència de fer servir l’activitat a Internet com un instrument per detectar coses com la propagació d’epidèmies de grip. Un dels primers estudis que va tenir una certa notorietat demostrava que l’anàlisi de cerques fetes a Google sobre determinats termes relacionats amb aquesta malaltia permetia avançar-se dues setmanes als estudis estadístics tradicionals. Després en van venir d’altres que demostraven resultats similars gràcies als missatges que els usuaris de les xarxes socials anaven publicant i que venien a posar en evidència que aquestes xarxes podien esdevenir un complement molt valuós a les estadístiques. Fet i fet, aquesta és només una forma prudent de manifestar el que sembla que realment creuen els autors d’aquestes recerques, ja que, amb les dades a la mà, les anàlisis fetes a partir de les xarxes socials són tan acurades com les altres, només que són força més immediates i la seva consecució molt més econòmica, però ja se sap, la tradició és la tradició.
Aron Culotta, autor d’un dels darrers treballs que tracta del tema, assegura haver demostrat que, a través de les piulades, ha pogut mesurar sis paràmetres relacionats amb la salut pública d’una manera més fina que les tècniques tradicionals. Entre els sis paràmetres que l’estudi ha mesurat millor s’hi troba l’obesitat, una de les grans preocupacions dels nostres dies en la part del món que no s’està morint de gana. És a dir, que el Twitter no només pot servir per a mesurar epidèmies i la seva propagació, sinó que també serveix per a analitzar d’altres aspectes més endèmics de la salut pública. Culotta assegura haver analitzat devers un milió i mig de piulades, publicades al llarg de nou mesos per habitants dels cent comtats més poblats dels Estats Units. Per sis dels vint-i-set paràmetres estudiats, els resultats obtinguts gràcies a les piulades són millors que els tradicionals i, pels vint restants, l’anàlisi de les piulades n’ha permès la millora de forma significativa.
L’autor argumenta que els seus resultats estarien justificats pel fet que el Twitter proporciona pistes sobre la personalitat, l’actitud i el comportament dels piulaires, factors que, pel seu torn, estarien en correlació amb la salut. No deixa de ser ben curiós observar que el que ha fet Culotta ha estat investigar les claus lingüístiques que tenen a veure amb l’estat general de salut d’una població, amb l’objectiu d’identificar els indicadors lingüístics que són més significatius per a cada paràmetre. En segons quins casos, aquestes correlacions no semblen gaire immediates, ja que les referències a la família i l’amor diu que estan correlacionades amb majors taxes de naixements entre adolescents. Per contra, sembla més raonable que les referències als diners i la inhibició tinguin a veure amb la disminució de la desocupació. Pel que fa a l’obesitat, els indicadors inclouen les anomenades paraules negatives de compromís, com per exemple, cansat i avorrit. De tot plegat conclou que l’activitat de Twitter proporciona una representació més fina de la salut d’una comunitat que les dades demogràfiques per si soles. Per exemple, els nivells de salut de comtats amb una demografia similar es poden distingir per la prevalença de paraules indicant compromís negatiu (TV, pel·lícules) (cansat, avorrits), els hàbits de televisió, i l’observança religiosa (jesús, beneït).
En definitiva, amb tot el que poden arribar a saber de nosaltres gràcies a les xarxes socials, no entenc quina necessitat té la NSA i resta d’organismes de tres lletres (CIA, FBI...) dels Estats Units d’enregistrar les converses telefòniques de tothom. El treball de Culotta, que du per títol Estimating County Health Statistics with Twitter, serà presentat a finals d’aquest mes en un congrés internacional sobre factors humans en computació.
