Publicitat
Publicitat

Photoshop per a immigrants

Un dia, al Parlament de Catalunya, el diputat d’ICV-EUiA Joan Mena va explicar que els seus pares, tot i ser “d’origen immigrant, concretament andalús”, havien treballat molt per la defensa del català. Aquest exemple va molestar Jordi Cañas, que va queixar-se que Mena fes servir el terme immigrants. “ Mi padre es andaluz y no es un inmigrante, ¿vale? Es un español que vino a trabajar a Cataluña, no es un inmigrante. Y yo soy hijo de andaluz y mi padre no es un inmigrante en Cataluña ”, va dir.

Hi he pensat durant setmanes, en aquesta qüestió. Entenc que Jordi Cañas, pel legítim patriotisme espanyol que sent, consideri que abandonar terres andaluses per anar a viure a terres catalanes no sigui emigrar, perquè, per ell, Catalunya i Andalusia són regions d’una única nació: Espanya. Per ell, doncs, els pares de Joan Mena haurien sigut emigrants si haguessin anat a treballar a Andorra, a Suïssa o a Portugal, però no a Catalunya. El pare de Jordi Cañas, doncs, no seria, per ell, un immigrant. Ni els meus avis.

El que passa, però, és que tots els nacionalistes espanyols que fan aquesta defensa de la no immigrantor per defensar la pàtria comuna en què creuen estan minimitzant el patiment inqüestionable de tots els que van abandonar casa seva per necessitat. ¿Que no va haver de deixar una casa, uns costums, uns balls i unes cançons, un accent, un menjar i una família i una altra manera de veure la vida? ¿Que no van anar a un lloc amb una llengua i uns costums diferents, una altra manera de fer, unes altres festes, uns altres horaris, un altre menjar i una altra manera de veure la vida? ¿Que no van patir per adaptar-se o per no adaptar-se gens? La meva sogra va arribar de Màlaga de nena amb una mà al davant i l’altra al darrere. Sisplau, que no apliquin ara Photoshop als seus records i al que va patir i que no li diguin que no va emigrar.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF