L’escriptora Jordina Llifreu rep l’e-mail d’uns runners que faran una cursa solidària pels escriptors jubilats sense casa. Els faria molta il·lusió, diuen, que ella els cedís un exemplar firmat. El dia abans va rebre l’e-mail d’uns altres runners que feien una altra cursa per la investigació d’una malaltia i volien que els enviés un tuit de suport. Ella, esclar, els diu que els cedirà l’exemplar firmat.
L’endemà els runners li envien un altre e-mail. En aquest li demanen si podria portar (o enviar) l’exemplar firmat al Club Esportiu Llagasta, que és on ells s’entrenen. La Jordina Llifreu no pot portar-lo, perquè viu a Sant Kevin de Vallfosca i el Club Esportiu Llagasta és a Barcelona. De manera que els demana que passin a buscar-lo.
Però els runners estan molt enfeinats entrenant-se per passar a buscar-lo. No podria la Jordina Llifreu enviar-lo? La Jordina Llifreu, tot i la mandra que li fa anar a Correus, hi accedeix. Però dos dies després, els runners tornen a enviar-li un e-mail. Aquest cop li volen demanar un últim “favoret”. Hauria de gravar una càpsula d’un minut explicant què en pensa, de la cursa. La Jordina Llifreu diu que no pot. No té temps. Oh, vaja. Els runners ho lamenten. Serà l’única que no ho farà i com que ja han fet els tríptics i la propaganda... I si, per exemple, ve un equip a gravar-la durant un matí a casa?
Horroritzada pel fet que algú vagi a casa seva, la Jordina Llifreu baixa a Barcelona per gravar la càpsula. I aleshores és quan els runners li expliquen un últim serrell que queda que “segur que l’engrescarà”. Per Sant Jordi, després de la cursa, han pensat posar una gàbia a la Rambla perquè tots els implicats en el projecte hi vagin passant a llegir un fragment de la seva obra. Ja tenen confirmat el 3/24. No hi pot faltar. Tots els altres ja han dit que sí.
