Publicitat
Publicitat

ABANS D’ARA

Pedagogia

De Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (24-V-1934). Escepticisme en una generació a la qual anunciaven canvis -que es van frustrar ben aviat- en la formació del jovent.

[...] Sento a dir, de tant en tant, que la pedagogia en el nostre país va agafant un gran to, que la nostra Universitat cada dia té més grandesa i es va convertint en un instrument perfectament útil i responsable. Com que els que m’ho diuen són persones que intervenen directament en aquest món dels estudis, i a més són homes intel·ligents i honorables, jo em crec de bona fe llurs afirmacions, i em satisfà que la joventut que puja pugui trobar, en el nostre Institut i en la nostra Universitat, coses més amables i més profitoses que les que hi vaig trobar jo. Malgrat tots els penjaments que un podria dir de la seva primavera pedagògica, jo recordo, quan arriba el mes de maig, una de les sensacions més agradables de la meva vida d’estudiant. [...] Aquesta sensació confesso que està completament renyida amb la pedagogia més elemental i amb l’eficàcia que s’intentava donar als estudis. Una sensació d’un anarquisme màgic i voluptuós, i consistia, simplement, en allò que jo experimentava quan havia acabat els exàmens. [...] El sol fet d’haver-me examinat, i de plegar els llibres fins a la tardor vinent, donava una volta completa a la meva visió del món. [...] Aleshores, tot allò que m’havia hagut d’empassar cuita-corrents, entre nits de vetlla i tasses de cafè, per poder dir quatre paraules al moment de l’examen, era oblidat, era denigrat dintre de la meva imaginació, com si es tractés d’una comparsa de pallassos ridículs que ja no em feien cap mena de por. [...] Una assignatura pesada i un professor exigent eren per a mi un mal pas que s’havia de vèncer i res més. Aquesta posició tan anàrquica, tan poc intel·ligent i tan inútil, a mi, però, m’ha proporcionat els mesos de maig i els mesos de juny més carregats d’aromes de les Mil i una nits. M’ha proporcionat unes primaveres que jo no sé si les frueixen els estudiants d’ara, més conscients, amb una Universitat més responsable, més comprensiva i més eficaç que la Universitat dels meus 17 i dels meus 19 anys.