Opinió 31/01/2015

Un Parlament petit

3 min
Un Parlament petit

Els poderosos, quan van al Parlament, no es poden estar de fer notar que ho són. Passen per la major institució autonòmica sense treure’s les ulleres de sol o sense moure’s de ca seva, per videoconferència. Florentino Pérez surt cada dia a la tele en actes del Reial Madrid i el dol dedicar una hora de la seva vida a respondre a Balears. Se la va passar sencera esbroncant els diputats per haver-lo obligat a comparèixer davant una comissió d’investigació. El culpable que es pogués explicar en públic no era cap parlamentari, sinó el fiscal Anticorrupció, que l’havia citat abans. Tothom sabia que no aclariria res sobre Son Espases. La seva citació només va ser una inversió en publicitat.

Tot el que va aportar va ser gratis. Tan gratuït com inútil. Amb la seva esforçada compareixença, descobrim que, a la llotja del Bernabéu, s’hi va a veure futbol, mai a fer negocis; que no es considera amic de l’expresident Jaume Matas, una sensació que darrerament s’ha generalitzat; que el president d’ACS no sap què fa la nau capitana del seu grup, l’empresa constructora Dragados; que per fer negocis no cal trepitjar cap dependència de l’Administració autonòmica; que estima Mallorca, un clàssic, però no hi estiueja des de l’any 2011 i no vol tornar-hi més; que té la corporació més gran del món i la té 10 vegades més gran que el seu competidor a Son Espases, Juan Miguel Villar Mir; i, el més important, ara coneixem que quan aquí fa fosca comença el dia a Austràlia. Gràcies, senyor Pérez.

El xou de Flo comença amb una envestida. Els diputats d’un Parlament de regional no saben el que fan quan l’obliguen a perdre el temps. L’han cridat perquè és famós, sense cap base. En l’esbroncada permanent s’intueix que confon la seva citació davant una comissió d’investigació amb una acusació per suposada corrupció. L’oposició l’ajuda en el seu paper d’indignat amb preguntes formulades a partir de relats periodístics que no semblen encaminades a obtenir una informació, sinó que més aviat es plantegen amb l’objectiu de justificar-se, perquè ningú no els pugui dir que no ho han fet, o de lluir-se, perquè algú els aplaudeixi per haver-les fet. Qui més qui manco podia esperar què diria Florentino Pérez quan li preguntassin si l’expresident Jaume Matas li va demanar doblers a canvi d’adjudicar-li Son Espases. La poca humilitat que mostra l’empresari tapa la poca agafada de l’interrogatori de l’oposició. És el xou de Flo.

Les compareixences dels poderosos no aporten llum, però enlluernen. Serveixen per relativitzar-ho tot. 13 milions d’euros, per exemple, són molts per a una diputada de l’oposició, però només són una inversió més per a un gran empresari. 1, 2 milions d’euros és la quantitat que un altre empresari no sap si té invertida en una Sicab. Son Espases, per exemple, és l’obra pública més important que s’ha fet mai a Balears i no mereix cap interès per al president del grup al qual pertany l’empresa que se la va adjudicar, només és una de les 10.000 obres que fa cada any.

Si el que es pretenia fent comparèixer empresaris era oferir una imatge de sotmetiment d’aquests al poder polític, s’aconsegueix traslladar la contrària: una demostració que el poder real és l’econòmic. El Parlament es fa encara més petit quan hi entra un empresari.

stats