Publicitat
Publicitat

Paraula de Déu

'Balears' sona com si fos un terme inventat, com una locució d'aquelles políticament correctes, on l'emissor s'esforça més a mostrar-se a si mateix davant els altres com a solidari, tolerant o respectuós amb les minories que no a explicar bé el que vol dir. El terme 'Balears' no serveix ni per definir el continent -exclou les Pitiüses-, ni el contingut -un de Tenerife és canari; un de Maó, menorquí-.

Perdudes totes les brúixoles, el nord que potser hauria pogut marcar l'Església des d'antic -té raó Carlos Delgado, la conquesta del rei en Jaume fou cristiana-, el divideix en tres diòcesis, amb un resultat que no ha consolidat la unitat de les persones d'aquestes terres. I del pas que va, amb capellans a galtades pel carrer, com si es barallassin pel mateix escolanet, no duu punt d'ampliar la minvant parròquia.

Una Església que aixopluga el millor i el no tan millor de cada casa, de rectors obsessionats amb el poder i la dolentia a monges i capellans amb autèntic esperit de servei evangèlic. Darrerament he conegut capellans savis, oasi dins una societat històricament mancada de lletra, que han sabut aprofitar l'accés a la història, a la música i, sobretot, a la formació clàssica. Una formació que els ha permès un domini excels de la llengua, i és aquí on trobam l'element cohesionador que l'Església ens ofereix des de fa segles.

Als prohoms de la Fundació Jaume III, o als del Círculo Balear, que presumesc gent honrada i d'església, els convidaria, quan són a missa, a escoltar. A escoltar les lectures del missal i de l'evangeli en un impecable català tan nostre com literari, i el sermó, si escau, amb el punt de sal al gust de la padrina del Mossèn de torn. Potser per als mitjans de comunicació també ens serviria tan Sant exemple.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF