Palma com a entrepà
El llonguet és la denominació popular de l’entrepà més famós de Palma. Al bar Bosch, que és on potser els fan més gustosos, ni en diuen llonguet, sinó llagosta, que és un nom difícil d’entendre però que s’ha endinsat dins la memòria popular fins a convertir-se en una paraula d’ús corrent. Vostè pot anar a Palma i a qualsevol bar pot demanar un llonguet o una llagosta com les que fan al Bosch, i en qualsevol dels casos li serviran el mateix: un panet rostit, si pot ser especialment cruixent, i farcit de qualsevol cosa que vagi bé amb aquest pa: pernil dolç o salat, camallot, botifarró, formatge, anxoves, tonyina, llom (a l’estil pepito o més despullat, com vostè ho prefereixi) i gairebé sempre guarnit amb olives trencades i fonoll marí. Em penso que aquesta seria la recepta del llonguet clàssic que tots els mallorquins coneixem, i que s’ha fet tan coneguda que, d’un palmesà, els nascuts a un poble en diem precisament un llonguet. Quan diem que en tal o en qual és un llonguet, perquè ens entenguin els lectors de fora Mallorca, estem volent dir que és un pixapins o un camaco.
Bé, això no té més importància, perquè del que estem parlant és d’un entrepà, i un entrepà és una cosa que pot venir de gust cada dia però que difícilment pot definir la identitat d’una ciutat important com la capital de Mallorca. Si no és que vostè es diu Marga Durán i és la candidata a la batllia de Palma, en detriment d’un dels pocs valors que li quedaven al PP illenc i que no era altre que qui ha ostentat fins ara l’alcaldia de Palma, Mateu Isern. Aquí els peperos tenien encara un bastió que podien haver sostingut, però que també se n’ha anat avall a causa de l’odi i el ressentiment que Isern ha arribat a causar en el president José Ramón Bauzá. Massa guapo, massa elegant i massa dialogant. Tothom xerrava bé de Mateu Isern mentre que tothom xerrava malament de Bauzá. Intolerable, com qualsevol lector haurà copsat a l’instant.
De manera que el president Bauzá no va descansar fins a rompre la previsible candidatura de l’alcalde Isern, i en el seu lloc va instal·lar una senyora que es diu Margalida Durán i que puc dir que no la coneixem ni al seu poble, que segons diu és el meu, tot i que jo no l’he vista mai a plaça. Tant se val. Sigui del poble que sigui, el PP la presenta com la candidata a l’alcaldia de Palma, cosa que pot passar que obtingui de la mateixa manera que en Pere Mateu va anar a sa Pobla. Però que es presenti amb un programa que com a primer punt es proposa internacionalitzar el llonguet, que és un entrepà, em sembla com a mínim una mica curiós. Estem parlant de dues llesques de pa amb un farciment perfectament variable, i que segons la senyora Durán és “un signe d’identitat de la ciutat”. Segons la candidata del PP a l’alcaldia de Palma, doncs, la capital de les Balears s’identifica amb un entrepà calent que et poden servir a qualsevol terrassa, amb major o menor fortuna segons la qualitat del pa i del companatge. Doncs que vagi de gust, bon profit i nyam-nyam.
