Es veu que hi ha una senyora que l'estiu passat va ser proclamada Reina del Cava. I es veu que la senyora en qüestió sortirà aquesta nit a les campanades d'una cadena de televisió brindant amb cervesa. ¿Sap què vol dir això? Doncs que els organitzadors de la distinció Reina del Cava han de redactar més bé els contractes a l'apartat relatiu a l'exclusivitat i, a partir d'ara, incloure-hi una clàusula que digui (més o menys): "Si accepta participar en la nostra cosa, durant un any no pot anunciar cap altra beguda". Perquè si no, aquesta senyora o qualsevol altra té dret a anunciar el que li roti. I si qui patrocina les campanades és una empresa de sucs de fruites, la senyora brindarà amb suc de fruites. I si és una funerària, sortirà dins una caixa. ¿O és que qui es queixa perquè avui algunes cadenes brinden per l'any nou amb cervesa no saben que teatres, estacions de metro, camps de futbol o persones tenen noms comercials perquè cobren?
I sí, he dit persones perquè el senyor Fuahea Semi, primer atleta de Tonga (illa del Pacífic) a classificar-se per a uns Jocs d'hivern, hi participarà com a Bruno Banani, casualment el nom del perfum que el patrocina. El govern del seu país volia un atleta als Jocs i, juntament amb la marca, van organitzar un càsting. El va guanyar ell i amb 18 anys va anar a Alemanya per 1) entrenar-se en la disciplina de luge i 2) començar una vida amb una nova identitat creada comercialment. Però, a diferència dels senyors del cava, ell sí que va signar un contracte. Perquè al món dels negocis (i la cultura i les tradicions) ara les coses funcionen així.
