Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

PISA i els mals resultats de Balears

ÉS ESTRANY QUE la consellera d'Educació no convocàs ahir els mitjans per explicar amb tot tipus de detalls les dades de l'informe PISA en relació als resultats de les Illes. Després de tot el rebombori de la setmana passada, no hi ha cap dubte que ja sap bé que l'informe "Trepitja" és un dels indicadors que més es fan servir, malgrat les crítiques, per valorar el grau d'aplicació pràctica dels coneixements de l'alumnat d'un país o comunitat. A les seves declaracions a corre-cuita, tanmateix, va aprofitar per dir que amb el TIL tot s'arreglarà. Difícil de creure, tenint en compte que les matemàtiques, que era on posava l'èmfasi l'informe d'aquest any, no tenien gaire cosa a veure amb les habilitats lingüístiques. Abans, vull dir, perquè d'aquí a dos anys s'haurà d'especificar que una part de l'alumnat les haurà fetes en anglès. I si ara els resultats no són bons, ja veurem què passa llavors. El que més m'ha cridat l'atenció de l'informe PISA d'enguany, però, és que ha posat en evidència que les diferències socieconòmiques entre els alumnes són determinants en els resultats. Com més pobres, més mals resultats. L'equitat ha baixat molts punts i això és preocupant. I, enllaçat amb això, tenen pitjor nota en general els alumnes immigrants que els nascuts al país. A Balears, la segona comunitat amb una proporció més gran d'immigració, els resultats són dolents, tot i que s'ha millorat lleugerament respecte de l'informe de 2010. S'haurà d'analitzar bé tot això, perquè està clar que hi ha molta feina a fer.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF