Misc 28/06/2013

Nou minuts sense afecte

Llucia Ramis
2 min

Han passat vuit minuts i encara no ha contestat, malgrat que la finestreta superior del WhatsApp indica que està en línia. Penses que és una estratègia per fer-te patir, com quan als anys setanta les al·lotes deien als seus pretendents que aquella nit no podien sortir perquè tenien altres plans, i en realitat quedaven a casa, avorrides, fent-se les interessants.

A finals dels vuitanta, en tornar del col·legi, telefonaves a les amigues que acabaves de veure a classe, i passàveu hores parlant. Ta mare exclamava: "Com pot ser que encara tengueu coses a contar-vos?". I a les acaballes dels noranta -Kurt Cobain ja era mort-, descobrires els fòrums de cinema i de música, xatejares per primer pic sense sospitar que aquell diàleg amb desconeguts esdevindria la comunicació del segle XXI.

Diàleg o dial-ego? A les xarxes socials, els jos exhibeixen sense pudor tot allò que els passa pel cap o més a baix. A Twitter, uns segueixen els qui els segueixen a ells, com els cans que s'ensumen la coa per presentar-se. Facebook crea un llenguatge feliç d'amics i de fans i m'agrada.

I tothom vol agradar. Quantes vegades per hora consultes les interaccions? Tothom vol que l'esmentin i aplaudeixin. Reclamen atenció com els nins petits; ningú no em fa cas, hauria de pensar la manera de fer-me sentir. Crides alguna frase enginyosa per escrit.

La necessitat d'afecte s'ha pervertit, és virtual, urgent, obsessiva, monopolitza el temps. Abans dels mòbils de tercera generació, podies passar-te quatre dies sense saber res de la teva parella i te'n foties de les cosines més joves que feien trucades perdudes com a mostra del seu amor. Ara fa nou minuts que has enviat un missatge i encara no has obtingut cap resposta. Passa de tu? S'ha enfadat? Ha tengut un accident? Nou minuts. I et desesperes.

stats