Despús-ahir, dissabte, set mil persones es van manifestar contra la política educativa de José Ramón Bauzá i el seu govern en una Marxa Verda per l’Educació que va anar des de la ciutat d’Inca fins al centre de Palma, al passeig del Born. Els partidaris del president més arrogant i autoritari que han conegut mai els ciutadans de les Balears diran que hi ha una gran diferència numèrica entre aquests set mil de dissabte i els cent mil que es van manifestar el 29 de setembre passat pel mateix motiu. I hi és, però, a canvi, hi ha una millora qualitativa: els manifestants de dissabte no es van limitar a desplaçar-se en bus, tren o cotxe des d’arreu de Mallorca fins a la capital, sinó que van caminar més de trenta quilòmetres, sota un sol coent, per dir-li a Bauzá que la ciutadania d’aquestes illes no transigeix amb la seva política d’enfrontaments, prejudicis i abusos. En un poble tan poc donat a l’èpica com el mallorquí, set mil persones recorrent més de trenta quilòmetres, passa a passa, constitueix sens dubte una fita memorable (no tornarem a dir històrica per no abusar de l’adjectiu). Com va dir algú de l’Assemblea de Docents, l’entitat organitzadora de la protesta, van ser en total “90 milions de passes i 72.000 quilòmetres recorreguts per l’educació”. Educació de qualitat, pública i en català: això reclamaven els marxaires de dissabte, en rèplica directa a les paraules del mateix Bauzá, que va arribar a dir, en una intervenció al Parlament, que l’educació de qualitat, pública i en català “no és el model” del govern que ell presideix. Hem d’entendre, doncs, que li interessa un model d’educació xereca i privada, en què el català sigui un idioma residual. I ara sabem que els ciutadans de les Balears no estan d’acord amb aquest plantejament antisocial que defensa el govern.
Fa dies que és tema de comentari recurrent entre opinadors i analistes illencs la guerra interna que Bauzá ha obert contra el batlle de Palma, Mateo Isern, en vista de les distàncies enormes que separen els seus índexs de popularitat: mentre que el president no arriba ni a un 2, l’alcalde sobrepassa el 5. No és que Isern sigui cap líder progressista: és tan pepero com Bauzá, però, a diferència d’ell, ha demostrat un estil de govern mínimament dialogant i disposat a rectificar en aquelles decisions que han merescut una contestació més notòria. Res de l’altre món, ni res que no s’hagi d’esperar de qualsevol governant simplement decent: no és que Isern sigui un líder interessant; ben al contrari, és indiscutiblement mediocre. Però és que, més avall de la mediocritat, existeix el nivell de la irresponsabilitat i de la indecència, que és el que representa, sense cap sentit de la mesura ni del decòrum, José Ramón Bauzá. Noranta milions de passes li van tornar a dir dissabte que a les Balears no acceptem governants com ell. Demanem, una vegada més, que hi hagi una oposició capaç de fer-se portaveu d’aquesta protesta i que la rèplica a Bauzá no quedi en mans de persones com el batlle Isern. Aspirem a més.
