Publicitat
Publicitat

No seré mai infidel, va dir

Fins no fa gaire els nostres partits polítics eren “en teoria”. Potser per això jo no hi estava interessada. Votar ERC volia dir votar independentistes i republicans en teoria, però no volia dir votar per aconseguir la independència i la república. És com quan dius que tu no ets infidel i que mai ho seràs, però un dia se’t presenta un manso i et proposa una rebregada. Aquell dia és el dia de demostrar que no ets infidel. El dia de la rebregada ha arribat a satisfacció de tothom, excepte potser de Rosa Díez, que ja no pensa, com pensava quan tot era en teoria, que “les idees es poden defensar a les urnes”.

Hem passat de la teoria a la pràctica gràcies a un moviment civil (cap partit polític tindria tanta força) que impulsa l’independentisme. Gràcies a això, o potser per culpa d’això, els polítics catalans han de deixar la còmoda teoria i passar a l’espinosa pràctica. El moviment és tan transversal que fins i tot genera un gran volum de negoci. Vambes amb l’estelada, samarretes i fins i tot cançons sobre la independència... Cap país europeu, en aquests moments, compta amb aquestes ganes de mostrar la identitat i suposo que això genera una gran enveja entre els governs dels estats nacionalistes com l’espanyol. Potser els americans són els únics que mostren, de la mateixa manera, banderes, himnes o samarretes patriòtiques. Si vull la independència és, entre altres coses, per veure si s’extingeixen els grups de música que fan cançons independentistes.

Un partit polític que només sigui teòric però que no aspiri a la consecució de les idees que propugna, és una manera de fer del passat. D’abans de la rebregada. Per entendre’ns: per què hauríem de votar els socialistes si els socialistes no defensen de veritat un sistema assembleari en què la propietat privada desaparegui?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF