Publicitat
Publicitat

No ens impressiona, diputat Cañas

Jordi Cañas, il·lustre diputat al Parlament de Catalunya pel partit Ciutadans (C’s, per abreujar), va dimitir divendres del seu escó després d’haver estat imputat per un presumpte frau fiscal. Es veu que el nostre diputat s’hauria pogut enriquir, presumptament, mitjançant un batibull de factures falses per suposats serveis mai no prestats. Falta veure si els fets es proven, però, si aquest fos el cas, seria un cas més vell que l’anar a peu.

La novetat és que Cañas, en ser imputat, ha dimitit a l’instant. Això el situa, d’entrada, en una escala de valoració més bona que la que ocupen altres companys seus d’hemicicle, pertanyents a formacions com CiU, el PSC o el PP, que s’han vist imputats en d’altres casos de corrupció i que segueixen, de moment, als seus llocs com si res no hagués passat. Crida l’atenció en particular, com sap tothom, el cas d’Oriol Pujol, que ja col·lecciona les imputacions de dues en dues. Finançament irregular, prevaricació, escoltes il·legals o tràfic d’influències formen part, pel que sembla, del dia a dia dels distingits representants de la ciutadania catalana que es concentren al Parc de la Ciutadella. No cal ni dir que tothom n’està especialment content. I no cal ni dir tampoc que Cañas s’apunta un encert a l’hora de dimitir com un toro en el moment de rebre la notícia de la seva imputació. Això és un polític coherent i la resta són tonteries.

Segur? Aquest articulista gosaria girar el mitjó per fixar-se en d’altres qüestions. Al meu modest entendre, Jordi Cañas i el partit del qual forma part representen el pitjor que li pot succeir a qualsevol sistema democràtic i parlamentari, que és la temptació del populisme. Sí, ja sé que populista és una d’aquestes paraules que els polítics fan servir indiscriminadament per desqualificar-se els uns als altres, com també usen, amb una alegria absolutament forassenyada, etiquetes com feixista o totalitari. Però si hi ha algú o alguna força que hagin ressuscitat, a la Catalunya dels darrers anys, el fantasma del populisme d’arrel lerrouxista, aquests han estat C’s, i dirigents seus com Albert Rivera o Jordi Cañas, especialista a confondre el debat parlamentari amb una vulgar bronca de taverna. Ciutadans, des que es va fundar fins a dia d’avui, constitueix una autèntica caricatura del paper que els correspon als partits polítics dins un estat de dret. Es dediquen a denunciar els delictes i les faltes dels altres, només per poder tenir una coartada per reproduir els mateixos comportaments. Quan se’ls enxampa, amb una dimissió de panfonteta fan veure que cobreixen l’expedient. I, com que saben que mai s’hauran de prendre la molèstia d’assumir responsabilitats de govern, van tirant de la veta d’una suposada puresa ètica que únicament se sustenta en la seva falta absoluta de discurs ideològic i de responsabilitat cívica.

Bon vent i barca nova, senyor Cañas. Per cert, ¿a ningú de C’s no li crida l’atenció que vagin caient tots els dirigents del partit, tret d’Albert Rivera?

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF