Modes

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsSospito que mai dels mais, en cap hora ni segle, la moda ha abillat a les dones amb tanta de gràcia, amb tanta cura de la higiene i alhora amb tanta picardia, com ho fa enguany. Travessem, en aquest punt, tongada ditxosa. Perquè, de més a més, sembla resultar que les formes que avui són les predilectes, les de dernier crit , poden, en rigor, arribar a fer-se amb tanta economia com se vulgui: car tot en elles és sacrificat a la línia, qui desconeix i menysprea guarniments. De manera que les tals formes estan, gràcies a Déu, a l'alcanç de totes les fortunes. El chic natural pot així arribar a vèncer, àdhuc sense la complicitat injusta del vil metall. Ne diríem, doncs, de l'hora actual, la de "la napoleonització de l'elegància femenina". El gran principi "viu" de l'obra napoleònica fou, com se sap, aquest: "La carrera oberta als talents". El principi de la moda de 1910 seria: "L'elegància femenina oberta als chics naturals."

Res tan instructiu, res tan encisador, com refer la història de l'abillament femení, a través d'una col·lecció de gravats de modes... No voldríem per res del món passar per mals fills; però havem de confessar-ho: la generació que ha semblat més desprovista de gust, en semblant assumpte, és la dels nostres pares. Les modes de 1880 a 1890 constituïren una pura abominació. Tal decadència d'instint artístic representen envers les dominantes vint-i-cinc anys abans, que un hom no s'ho arriba a explicar. Podrà discutir-se sobre l'estètica de la crinolina. Mes, ¡com és superior encara a lo altre, a lo que vingué després, a l'horrorós enginy, que els pobles llatins anomenaren graciosament polisson , els anglosaxons, pudorosament, unspeakable , i els germànics, planerament, kul !... I els capells! I les mànegues!... Realment les elegàncies d'aleshores se prestaven a ésser reproduïdes per un llapis de la mena del d'en Josep Lluís Pellicer... [...]