Publicitat
Publicitat

Miss Meló

NI RASTRE DELS PROGRAMES a IB3 de la nova secretària de Bauzá. He fracassat, però no defalleixo. El sonat nomenament de la periodista poliglota Verónica Hernández va venir acompanyat d'un currículum en què s'apuntaven treballs en una tele online madrilenya, la Cope i la radiotelevisió autonòmica i s'ometia el seu títol de Miss Balears 2009. A l'emissora dirigida per Xavi Bonet, les meves indagacions conclouen que hi va fer unes pràctiques. A la tele d'Internet no veig ara mateix penjat cap vídeo amb la signatura del fitxatge estrella, que no vol dir que no ho fes. I a IB3, no la recorden. El Lobby de Dones ha carregat contra els mitjans per centrar els seus comentaris en el títol de bellesa. Em pregunto si aquests haguessin actuat igual si en el seu lloc el president hagués incorporat al gabinet per a tan complexa comesa un jove Míster 2009 de similar currículum. Per ventura m'equivoco, però em temo que el tractament no hauria diferit gaire. A què ve rescatar una notícia de fa quinze dies? Que el rastreig m'ha conduït a una altra Miss, també instal·lada al nucli dur del poder. Abans que el president, el vicepresident va elevar a la primera línia de l'organigrama de l'Executiu una Miss Meló. Corrien els vuitanta, quan va pujar a l'escenari de les revetlles de Vilafranca una tímida Catalina Ferrer, avui llicenciada en Dret, funcionària de carrera amb àmplia experiència en l'Administració autonòmica i secretària general tècnica a la cartera d'Antonio Gómez. Des de la tarima, es convidava les dones del lloc a competir pel títol de guapa del poble. No calia desfilar per cap passarel·la, simplement posar davant un variat jurat presidit pel batle. Entre crits de mascles alfa amb unes copes de més, Catalina Ferrer va aconseguir la placa i el ram de flors que s'oferia a la guanyadora. El certamen va deixar de celebrar-se per denigrant per a la condició femenina el 1989, sent regidor de festes Jaume Sansó, qui més tard aconseguiria la batlia per majoria absoluta.

"VULL TREBALLADORS GRATIS" . Així es despatxen explotadors que es fan dir empresaris a les oficines del SOIB. Ho va denunciar aquesta setmana al Parlament el diputat de Més, David Abril, que va exposar davant d'un hemicicle mig buit la dramàtica situació laboral de les illes, on el vigor de les visites turístiques previstes per a la temporada alta no generen ocupació com abans. De moment, 10.000 dels 40.000 fixos discontinus que en altres èpoques ja estaven treballant continuen esperant que els cridin. La consellera Camps, que a més d'Educació porta el SOIB, va escoltar impertèrrita el relat, va llegir un llistat d'accions que assegura ens porten pel bon camí i va reduir a 30 segons el torn de rèplica per dir: "per sort, ningú creu que vostè crearà llocs de treball". Per això està Bauzá, que acaba d'eliminar un aturat nomenant l'exconseller Bosch assessor d'Economia. Si ha sabut trobar una feina per a ell, també ho farà per als altres. Al marge d'altres consideracions, allò fotut de la recepta és que no és de copagament, sinó de pagament sencer; vaja, que la paguem entre tots. Que, a més, aquesta nòmina tindrà el seu efecte en la despesa pública, la mateixa que cal continuar retallant com a sacrifici a l'altar de la insaciable Troica. Idò vagin pensant quin servei públic esdevindrà de sobte un luxe que no ens podem permetre per atendre el que realment importa, les nostres coses.

ALS QUE ES VAN PERDRE dijous passat a TVE la primera part de Carta a Eva , recomano que no deixin passar la segona. Dirigida per Agustí Villaronga, recrea amb llicències la visita de la dona de Perón a l'Espanya de la Collares. L'estiu passat, vam assistir a Pollença a l'estrena i vam saber que en l'actual televisió pública espanyola no hi havia pressa per fer un forat a la graella a la llorejada sèrie que va deixar en herència l'anterior direcció. Mirau-la i sabreu per què.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT