Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI

Miquel Puig i la difícil sortida del laberint

Si demanam a la gran majoria de la població si el problema de l'atur que pateix Espanya ve associat a la crisi que esclatà el 2008, ens respondran que sí. Les dades, estudiades en detall per l'economista Miquel Puig, demostren que no. Només Espanya té el més que dubtós honor d'haver superat la taxa del 20% d'atur. Cap altre país no ho ha fet. Però no ara, per la crisi. En les darreres dècades, en dos de cada tres anys l'atur espanyol ha superat el 15%, en un de cada tres el 20% i avui és del 26%. Cap país d'Europa occidental no té un historial que de lluny arribi a aquest despropòsit. La segona pregunta que respondria erròniament la majoria és que això ens passa a tots. Bona part dels nostres veïns ni tan sols superen ja els dos dígits en la taxa d'atur.

Més atur que tots i des de sempre

Llavors tenim molt més atur, "una barbaritat", en paraules de Puig, que la resta de països, i no és un problema circumstancial sinó estructural que ve de dècades enrere. La conclusió precipitada i intuïtiva condueix a pensar que això és així perquè es generen menys llocs de feina.

Res més allunyat de la realitat. Espanya, vet aquí la gran càrrega de profunditat que planteja Puig, és l'estat europeu que més llocs de treball crea.

Per tant, cal demanar-se com és possible estar al capdavant de l'atur si també s'ocupen els primers llocs de creació de feina. La resposta és molt simple. La immigració dels darrers anys a Espanya ha superat la de qualsevol altra estat. El boom de la bombolla va atreure molts extracomunitaris que ocuparen bona part dels llocs de feina. En aquest segle, per cada un que ha quedat a Alemanya, 70 han quedat a Espanya.

Quan revisam el que passa a casa, descobrim tres quarts del mateix. Les Balears i les Canàries són les comunitats que més llocs de feina tenen de l'Estat i són les que tenen molts més problemes d'atur que les de l'Espanya atlàntica, on la indústria, més fiable en termes d'ocupació, encara resisteix.

Al llevant espanyol, llevaven les fàbriques per fer-hi adossats. Ara, se'ls mengen amb patates. A les Illes no es destruïren fàbriques de galletes o juguetes, sinó la factoria principal: el territori.

A partir de l'axioma que com més ciment més llocs de feina, l'Arxipèlag ha insistit en un camí que, segons Puig, està condemnat al fracàs. Es creen més llocs de treball, però de baixa qualificació, i no són ocupats pels locals, sinó que arriba gent de fora a fer-ho. "No som gens racista, sols expòs un fet", digué.

Els projectes actuals o la ignorància dels dirigents

Seguint la tesi de Puig, el problema és que no hem creat els llocs de treball que necessitam. Hem fet que els nostres fills estudiïn, però continuam creant llocs de treball com si fóssim un país rural ple d'analfabets. Quan hi havia la bombolla, l'excusa era que no hi havia temps per pensar. Ara, deu ser que no hi ha ganes o capacitat de fer-ho. Construir un hotel a sa Ràpita o destrossar les Fontanelles sota el paradigma de crear llocs de feina és, després d'escoltar Puig, senzillament obscè. Millor turisme, ens recomana a nosaltres, i més indústria als catalans, ara enlluernats també per la massificació de visitants. Però cap membre del Govern no acudí a escoltar Puig. Irònicament, parlà de crear ocupació a un hotel, el Valparaíso, on es creà un lloc de feina avui molt famós: el de la dona de Matas.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT