Publicitat
Publicitat

Militància de base i de terra

Ens trobam en una cafeteria del centre de Barcelona, una ciutat que coneix molt bé i que ha ajudat a millorar activament com a tinent d’alcalde de Medi Ambient a l’Ajuntament de Barcelona entre 1999 i 2011. Imma Mayol (Palma, 1958) va ser un alt càrrec d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) durant més de 20 anys, i ara en fa tres que es va retirar de la política activa. Se la veu contenta i il·lusionada amb els nous projectes personals i professionals d’una vida allunyada a la fi dels focus mediàtics. “He recuperat la intimitat, i això ho trobava a faltar. Està bé, perquè la gent et coneix molt quan estàs enmig del focus, però també t’obliden molt aviat quan ho deixes”.

QUANTS ANYS FA QUE ESTÀ A BARCELONA? “Hi vaig anar el 1978, a 20 anys, per fer el segon cicle de Psicologia. Llavors no hi havia la UIB, sinó que encara era la Universitat de Barcelona a les Illes, i jo estava molt compromesa amb la lluita estudiantil per aconseguir el segon cicle universitari però, al mateix temps, em tornava boja per anar a viure a Barcelona i tenia l’esperança que esperassin un any per tenir l’excusa de partir”. Hi va quedar. “Hi he estat 36 anys i sempre vaig necessitar pensar que tornaria a Mallorca”. Durant deu anys va fer feina professional en el camp de la psicologia social i la dogrodependència. Ara, en certa manera, ha tornat als orígens. És la directora general de la Fundación Esplai, una organització d’àmbit estatal que vol potenciar el Tercer Sector, l’educació en valors i la inclusió digital, entre altres objectius.

ENYORA LA POLÍTICA? “No. Ho vaig deixar amb molta consciència. De fet, havia pres la decisió cinc o sis anys abans de fer-la efectiva perquè tenia clar que volia continuar tenint vida professional més enllà de la política”. Havia entrat al Partit Comunista a Mallorca el 1974, una mica abans de la Transició, i a Barcelona va viure la transformació del partit, i del país, des del PSUC fins a ICV. S’enorgulleix d’haver estat militant de base i d’haver tingut després responsabilitat directa: primer, a l’oposició del Parlament de Catalunya durant 8 anys i, després, dins l’equip de govern de l’Ajuntament de Barcelona al llarg de 12. “Ha estat una experiència molt rica”, comenta. “De fet, el tipus de feina no és diferent de la que faig ara. Es tracta de liderar empreses i equips, de portar-los cap a objectius socials i ambientals i contribuir al compromís social”. Troba la situació política actual molt complexa. “Aquesta crisi és un canvi d’època i és una llàstima que s’aprofiti per retallar drets socials en lloc de per anar cap a una societat més sostenible. Ja hi ha en marxa moltes experiències transformadores, com la mateixa marea verda mallorquina, però encara no tenen l’hegemonia que caldria”. Veu el procés català com “un miratge” que provocarà frustracions i aposta per la cultura federal, però és escèptica respecte de les seves possibilitats avui.

VOLDRIA TORNAR? “M’encantaria. De fet, ho vaig intentar sense èxit, i és una assignatura pendent”. Explica que s’ha mudat del barri de Gràcia al de Poblenou perquè, entre altres coses, vol estar més a prop de la mar, i això sent que l’acosta a Mallorca. “ A mi Barcelona m’ha fet, però mai he renunciat al somni de tornar a l’illa. No aturaré fins a aconseguir-ho”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF