La Via Catalana ha hagut de conviure amb dos debats en aquest llarg estiu cap a un nou Onze de Setembre. Debats que no han estat alimentats per l'actor principal, que és la societat civil, sinó per un tacticisme polític a vegades de curta volada i no sempre amb intenció constructiva. El primer va ser el de l'orientació i el lema de la cadena, finalment solucionat per l'Assemblea Nacional Catalana. El segon ha sigut el de la presència física del president de la Generalitat en l'acte, sol·licitada per la mateixa ANC. El cert és que la trajectòria de Mas no es jutjarà a partir d'aquest detall. A més, es fa difícil pensar en algun ciutadà que fins fa unes hores estigués pendent d'aquesta decisió per anar-hi. O que algun dels quasi 400.000 inscrits hagués fet el pas en funció de si Artur Mas hi aniria o no.
En qualsevol cas, el president del Govern ha tancat el debat. Mas no hi anirà, però rebrà l'organització de la cadena humana el mateix dia 11. Detall destacable, perquè fa un any va rebre els impulsors de la gran manifestació tres dies després. A més, ha alliberat els consellers perquè facin el que creguin convenient: no hi haurà tram governamental a la plaça de Sant Jaume -només hi aniran dos consellers-, sinó que cadascun triarà tram. És previst que hi vagin tots els de CDC, i l'única incògnita, i pot ser rellevant, és què faran els consellers d'Unió.
Tancada aquesta carpeta -i sense descartar que n'aparegui qualsevol altra que ajudi a la cerimònia de la confusió en la recta final d'aquests quinze dies-, cal esperar que la Via Catalana cap a la Independència torni a mans de qui l'ha de protagonitzar, que és la gent, i de qui l'organitza, que és l'ANC. I que la seva màxima preocupació, i ocupació, sigui garantir-ne l'èxit. Encara hi ha 97 trams, entre Alcanar i Tarragona, que pateixen. I cal garantir que la logística i la mobilitat funcionin en consonància amb la dimensió de l'acte i la dificultat del repte. Que l'acte convidi a sumar-se al camí, i no a fugir-ne. Que se'n pugui treure la imatge real i no les interessades. I que la rebin així arreu del món.
