Publicitat
Publicitat

LA LLAMBREGADA

Mariano Rajoy i el populisme

El govern espanyol ens ha tornat a demostrar que és un campió de l’autocrítica. Al debat sobre el rescat de Grècia, celebrat al Congrés, va fer-s’hi verb Luis de Guindos. (Per cert, ¿aquest senyor no havia d’anar a presidir no-sé-què-coi d’Europa? Què ha passat? El més llest ha sigut en Wert, a qui paguem entre tots la seva Casita Blanca francesa i les píndoles blaves per a les pessigolletes inguinals.) I el verb va dir: “El populisme genera frustració” i “Els cants de sirena del populisme acaben generant únicament miratges”. Gloriós. Naturalment, De Guindos es referia al PP, govern del qual ell és ministre i que està presidit per un senyor anomenat Mariano Rajoy, que el 14 de gener del 2015 va afirmar des de Grècia i referint-se a Syriza: “No convé dir que faràs l’impossible perquè això acaba generant moltes frustracions i molts problemes”. Repassem, doncs, dues afirmacions tan populistes com impossibles de Rajoy que han acabat generant frustracions.

1) Novembre del 2011: “El PP està compromès amb el poder adquisitiu de les pensions”. Any 2014: les pensions pugen el mínim permès per llei i, com que la inflació puja més, baixa el seu poder adquisitiu. I 2) Any 2010: “Apujar els impostos significa més atur i recessió” i “No apujaré l’IRPF ni l’IVA”. 20 de desembre del 2011, al seu primer consell de ministres, aprova la pujada de l’IRPF. L’IVA el va apujar del 18% al 21% només 6 mesos després que el seu partit, encara a l’oposició, organitzés una recollida de signatures contra l’augment de l’IVA.

Resultat: PP = Partido Populista.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF