Per la Mare de Déu d'Agost

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús"Ved a la Virgen de Agosto. / Los ángeles la circundan / mientras otros beben mosto".

"Otros" no vol dir, naturalment, altres àngels. El pronom se refereix als pobres mortals, i, concretament, als barcelonins, de qui remembra i glorifica les tradicionals costums aquesta auca de les "Funciones de Barcelona", de què ja us he parlat algun dia i de què avui he extret els versos anteriorment transcrits.

Quals versos són tota una comprensiva síntesi. Tota la filosofia de les Festes és tancada en ells. -Jo sento en ells una espècie de plena i simple definició de vida, com no se sol trobar sinó en alguns dels passos i dites del Faust goethià. Una Festa...! ¿Què és una Festa? Una ocasió doble de contemplació ideal i de sensual divertiment. Mentre els àngels joiosament circumden a la Mare de Déu d'Agost, altres -aquests "otros" que no són àngels, sinó homes- "beben mosto..."

Observeu el to benvolent d'aquesta auca, discreta, humana. Ella no repta als qui beuen most. Ella no els oposa en cap manera als contempladors devotíssims. Se limita, amb una ironia somrienta, a notar la coexistència i contigüitat d'uns i uns altres. I, per això sol, a reunir-los en un mateix únic elogi. -¿Per què no? També sobre els qui beuen most, els pobres, s'estén la glòria de la festa. També els qui beuen most, sempre que ho facin en pau i alegria, contribueixen a la glòria de la Festa. -Això sense tenir en compte que més d'una vegada se reuneixen els dos ordres de jubilació dins una persona. I viuen en ella, i en ella quiscun fa el seu ofici, l'àngel que contempla i l'home que sensualment beu most.

I, en últim terme, ¿no és gran sorpresa en la Contemplació, com en la Beguda, la Ubriaguesa? -"Cal estar sempre ubriac!", clama la veu de Baudelaire. "De vi o d'ideal, no importa, però ubriagueu-vos!"... Jo no crec que calgui estar sempre ubriac, ni d'ideal tan sols. Però cal això segurament els Dies de Festa. [...]