Opinió 18/07/2014

Podem i MÉS

Pere Sampol Mas
3 min

No hi ha dubte que Podem va ser la gran revelació de les darreres eleccions europees, un autèntic fenomen que ha sacsejat el panorama polític espanyol. Les fonts electorals de Podem han estat, especialment, el PSOE, que ha patit la queixalada més gran, i Esquerra Unida, que ha vist limitades les seves expectatives de creixement. Sense oblidar que també el PP s’ha vist (i es veu) amenaçat, així ho demostra el nerviosisme dels seus dirigents. A les Illes Balears, el comportament electoral global ha estat semblant al de l’Estat espanyol, amb la singularitat del bon resultat d’Esquerra Republicana, que ha rebut el suport de bona part dels votants de MÉS (no es presentava a les eleccions), que donà un suport explícit a ERC i a Compromís.

I, precisament, Podem i MÉS són les dues opcions que generen més expectatives amb vista a les futures eleccions autonòmiques i municipals del mes de maig de 2015. Aparentment, no competeixen pel mateix electorat, tot i que ambdues formacions tenen un cert paral·lelisme: comparteixen la crítica al bipartidisme i al model econòmic controlat per una oligarquia dominant; tenen un funcionament assembleari, obert a tota la ciutadania, encara que no estigui afiliada; defensen la capacitat de decisió dels ciutadans en temes importants, en el cas de MÉS donant prioritat al dret a decidir...

Tot i així, les dues formacions presenten diferències fonamentals, especialment pel que fa a la seva gestació. MÉS és una opció que neix de les bases i de la implantació territorial a gairebé tots els municipis de Mallorca, i que té una clara vocació d’independència de forces polítiques foranes; Podem és una força que, tot i expressar el desig de milions de persones, es dissenya dins despatxos de la capital. Mentre que MÉS presenta un lideratge compartit, amb portaveus de distints partits o amb independents, Podem és el fruit d’un lideratge molt potent, Pablo Iglesias, que ha sabut aprofitar la gran plataforma mediàtica d’algunes cadenes de televisió d’àmbit estatal, fins al punt que la cara del mateix Iglesias va ser el logotip de les paperetes electorals de Podem, un fet inèdit fins ara, ja que cap altra formació política mai no havia personalitzat tant la seva imatge.

Però, tot i les ganes, tant de MÉS com de Podem, de rompre el bipartidisme i d’instaurar una manera més fresca de governar les institucions, ambdues formacions presenten greus limitacions. MÉS té serioses dificultats d’implantació a les grans zones urbanes amb més immigració, on és una opció, gairebé, desconeguda per a la gran majoria de ciutadans, que ni tan sols la veuen com una opció electoral en no tenir presència televisiva. Precisament, aquest és el punt fort de Podem, que ha incrementat, encara més, la seva presència a les televisions amb l’ajut inestimable del PP i del PSOE, que li generen, amb els seus atacs, més simpaties entre els descontents de la partitocràcia. En canvi, el punt dèbil de Podem és l’escassa implantació territorial i la dispersió ideològica dels seus nous afiliats. Fins ara, pel que coneixem per les declaracions d’alguns dels seus portaveus i de les assemblees que s’han celebrat, dins Podem hi conviuen persones que han militat a l’esquerra alternativa amb altres que mai no havien mostrat cap inquietud política o, fins i tot, algunes que provenen de l’extingida Unió Mallorquina. Tot plegat, a l’hora de pronunciar-se sobre temes concrets que afecten els municipis o el conjunt de les Illes, pot generar greus contradiccions que hipotequin el projecte. Tampoc no sabem com es resoldran les legítimes aspiracions personals dels aspirants a participar en les candidatures electorals.

En definitiva, el punt fort de Podem -el gran impacte mediàtic- és el punt dèbil de MÉS, que no existeix, pràcticament, en els mitjans audiovisuals, mentre que el punt fort de MÉS -la cohesió ideològica i la implantació territorial- és el punt dèbil de Podem, que es pot convertir en un “tutti-frutti” ideològic, més enllà de la coherència del discurs de Pablo Iglesias.

Si a la fortalesa ideològica i programàtica de MÉS hi poguéssim sumar la capacitat de comunicació de Podem tendríem la força política amb més expectatives electorals i possibilitats d’esdevenir majoritària a les Illes Balears. Com superaran les dues formacions les seves limitacions encara està per veure, però, malgrat tot, els hem d’agrair que ens facin esperar amb il·lusió les properes eleccions.

stats