Publicitat
Publicitat

Maria Loboda: "La realitat és que em poden ajudar a fer, però no a pensar"

L'artista prepara 'Las fieras', una exposició individual al Reina Sofia

Instal·lada per uns dies a la barriada de Santa Catalina, a Palma, l'artista Maria Loboda (Cracòvia, 1979) ha obert un parèntesi mallorquí als quatre mesos intensos de vida a Madrid. Afirma que viu on té la feina: Londres, Berlín, Nova York, Madrid... Només en els dos darrers anys, Maria Loboda ha mostrat les seves obres a la Documenta de Kassel, al Palais de Tokyo de París, a la galeria Maisterravalbuena de Madrid i, entre d'altres, ha tingut un espai específic en la darrera edició de Frieze Projects a Nova York. Ara té la feina a Madrid, perquè el 25 de setembre inaugura una exposició individual al Museu Reina Sofia, que, amb el títol Las fieras , intenta esbrinar què passaria si fiquéssim un animal salvatge en un museu.

Una fera en un museu? Fa por només de pensar-hi.

La por és incontrolable i mai saps per què la sents. La visió d'alguns animals, fins i tot l'abstracció de segons quin animal, ens posa en tensió. També ens hi posa veure com uns simples guants negres toquen un objecte. Habitualment són situacions inesperades, que succeeixen al lloc on no imaginàvem. Per això, per a Las fieras , faré servir espais inusuals del Reina Sofia.

Considera positius els moments de tensió?

Considero especialment significatius aquests espais o moments de tensió, una tensió que té un punt de violència, perquè fan que molts ens descobrim a nosaltres mateixos i ens ajuden a entendre que el món és bastant d'aquesta manera.

És d'aquests moments que beu el seu treball?

Jugo sovint amb conceptes oposats que, tot i que quan els presento poden semblar harmonies, gairebé de sobte t'adones que t'has de mantenir en alerta. A mi mateixa m'agrada estar en situacions que no comprenc, que em són desconegudes i que em posen en tensió. És una manera d'aprendre. Potser per això no trobo gaire sentit a treballar tancada a l'estudi. Viatjo constantment i visc al lloc on tinc feina. Així en conec la cultura, la gent i les seves contradiccions.

L'art també és ple de contradiccions?

L'art et permet no estar dins un espai tancat i quadrat, no té lloc en un espai sense sortida. Quan era petita, a Polònia, vivia un ambient artístic i vaig entendre que l'art pot donar i dóna llibertat a la gent. L'art no té regles, així que és un llenguatge democràtic.

Així, tot és art?

No. No tot és art. Tot és poesia.

Treballa més amb el pensament que amb l'acció?

Estic molt més interessada a pensar que a fer. Pensar, llegir, escriure, investigar... Això és el que em preocupa i en el que jo treballo. A més, la realitat és que em poden ajudar a fer, però no a pensar. I, honestament, no sóc gaire hàbil fent les coses, però treballo amb gent que és molt propera a mi i que m'entén perfectament. En tot cas, sóc molt pragmàtica i res no s'escapa del meu control.

S'ha definit la seva obra com a metafísica. Hi està d'acord?

És absolutament metafísica. No necessito tocar l'obra. Això sí, necessito que estigui estretament relacionada amb la bellesa. No sento que sigui contradictori definir la meva obra com a intel·lectual i visual alhora. Com que m'interessen molt els processos de transformació -jo mateixa vull canviar, vull aprendre contínuament-, observo molt la química i la ciència en general. I crec, com Raymond Chandler, que l'art ajuda la ciència perquè no sigui dogmàtica ni inhumana, i la ciència ajuda l'art perquè no sigui ridícul.

No li importa que les seves obres necessitin sovint una explicació?

Crec fermament en el poder del llenguatge. Treballo amb el llenguatge. I no dono importància al fet que les meves obres puguin necessitar ser explicades. De fet, no m'importa no entendre una obra d'art a primera vista. És més, sovint, si l'entenc a la primera, pot deixar d'interessar-me. Jo sempre ho qüestiono tot, sempre demano i em demano a mi mateixa. No vull que una obra m'agradi o que només m'agradi. Li exigeixo altres coses.

Exigeix misteri?

El misteri crida poderosament la meva atenció, tant en l'art com en les experiències vitals. D'aquí, de Mallorca, on ja vaig passar un mes el 2009, perquè la meva parella tenia un projecte de residència al Centre Cultural Andratx, d'aquí -deia- adoro la serra de Tramuntana, precisament perquè és misteriosa i inspiradora.

La natura també és una part important de la seva obra.

M'agraden les cultures en què la natura juga una part important. Em fixo molt en com la natura es transforma en cultura, i això ho noto de manera intensa a la serra de Tramuntana. Tinc molta curiositat pels recursos naturals. A Mallorca, hi ha llocs molt misteriosos, llocs gairebé secrets. Són els que a mi m'agraden. Per això, no entenc el concepte de vacances com la majoria de la gent que veig per aquí.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT