La televisió francesa va oferir ahir el primer debat entre els dos principals candidats a presidir la Comissió Europea, el popular Jean-Claude Juncker i el socialista Martin Schulz. Per uns instants, doncs, la política europea es va assemblar una mica a la nord-americana, amb dos candidats disputant-se la presidència d’una gran unió d’estats. Les dues realitats, però, encara estan a anys llum. Ni Juncker ni Schulz tindran un poder real per imposar-se als estats, sobretot als grans com Alemanya o França, ni la cultura política europea concorda amb el bipartidisme nord-americà. En el cas català, per exemple, cap dels dos candidats representa les dues primeres forces en escons al Parlament, CDC i ERC.
El resultat va ser en part decebedor perquè el debat va evidenciar que no hi ha una gran distància entre les dues grans famílies polítiques: tots dos van defensar un equilibri entre austeritat i creixement com a fórmula per sortir de la crisi. Aquesta coincidència va ser un reflex del que passa a Alemanya amb la Gran Coalició i una anticipació del que pot ser un gran pacte a Brussel·les contra l’esquerra alternativa, d’una banda, i els euroescèptics, de l’altra: els dos grups que, des de plantejaments completament diferents, qüestionen el model actual de la Unió Europea.
En realitat, els veritables adversaris de Juncker i Schulz són els populismes antieuropeus que han florit amb la crisi a l’escalf del desprestigi de la política tradicional i la manca d’alternatives a unes receptes econòmiques que han provocat elevades dosis de patiment social. La missió de populars i socialistes hauria de ser recuperar el pols de la política i confrontar idees i projectes, perquè si apareixen a ulls de l’opinió pública com a defensors de l’ statu quo i com a opcions intercanviables, en pagaran les conseqüències en forma de càstig electoral.
Ahir va ser un dia important en la construcció europea, però també es va posar en relleu les seves febleses. El pròxim debat inclourà els candidats liberal, el de l’esquerra alternativa i els dels verds. I serà, per tant, molt més plural i representatiu.
