Publicitat
Publicitat

Llei elèctrica catalana: dret a decidir el model energètic

Aun any vista de preguntar al poble català sobre el seu futur, el debat sobre la qüestió nacional madura a un ritme vertiginós. El moment és altament creatiu i engrescador i ens posa en una tessitura, sense precedents a Europa, de pensar quin país volem. Perquè no es tracta de reproduir models i esquemes, sinó de fer la nostra via. Un exemple clar és el model energètic i, concretament, l'oportunitat de dotar-nos d'una llei elèctrica pròpia que ens alineï amb els països més avançats del nostre entorn cap a la transició energètica d'una economia baixa en carboni. Per assolir-ho cal entendre com funciona el mercat elèctric espanyol i posar el focus en els punts claus que haurem d'abordar.

El mercat elèctric estatal està caracteritzat per una alta dependència d'importacions de combustibles, un alt grau d'aïllament de la resta d'Europa i una alta concentració de l'activitat empresarial en molt poques mans. Som una illa energètica gestionada amb molta opacitat, mal regulada, contaminant i molt costosa -amb un dèficit de tarifa superior als 30.000 milions d'euros-. Això fa que paguem l'energia més cara del continent i tinguem un gran impacte negatiu a la balança comercial. Aquest desgavell deriva de la llei elèctrica 54/97 i successives reformes (fins avui), que han anat vulnerant l'esperit de la liberalització del mercat elèctric impulsat des d'Europa, que pretén evitar posicions dominants i evitar la indefensió del ciutadà.

Si en assolir l'estat propi reproduïm mimèticament les estructures i els interessos del model espanyol, condemnarem els ciutadans, l'economia i els ecosistemes del país a un empitjorament progressiu. Per això urgeix pensar i treballar des d'avui en la, diguem-ne, llei 1/2015 del sistema elèctric català. Una llei que ha de possibilitar més transparència en tota la cadena de valor del sector, facilitant l'accés de nous agents, promoure la competència i una assignació de preus en el mercat proporcional als costos reals, no als costos reconeguts com es fa ara i que està en l'origen del dèficit tarifari. Ens cal una factura elèctrica clara i que potenciï l'estalvi -no com la darrera reforma del govern espanyol, que incrementa el cost fix.

Ha de ser una llei elèctrica que aporti seguretat jurídica al país davant l'escena internacional recuperant els acords que els promotors de projectes de renovables van contreure amb l'Estat i que ara han vist modificats retroactivament, augmentant el risc país i posant en risc les inversions futures. I, concretament, legislar l'autoconsum per produir l'energia en el lloc on es consumeix, de manera distribuïda, sense cap cost afegit pel sistema, com es fa arreu menys a l'estat espanyol, preocupat més a satisfer les demandes del sector fòssil i nuclear.

Una regulació elèctrica sensible al territori i que possibiliti una infraestructura intel·ligent per al medi rural, on conflueixin les xarxes elèctriques amb les de telecomunicacions. Un sistema nerviós de vocació i control públic que ofereixi igualtat d'oportunitats per a tothom, independentment d'on visquem.

Aquesta llei s'ha de circumscriure en un pla energètic a llarg termini basat en la transició energètica per una economia baixa en carboni i que tingui en compte l'evolució del consum elèctric caracteritzat per una major intensitat energètica de l'economia i l'electrificació del transport. Una nova situació que requereix resposta a nivell d'infraestructures de generació -amb el progressiu tancament de les nuclears-, d'interconnexió internacional i, sobretot, de gestió de demanda on, per exemple, la implementació de comptadors digitals i el fet de posar en obert dades de consum elèctric es vegi com una oportunitat de modernització del sistema elèctric del país i, per tant, de les empreses del sector.

I, finalment, una proposta de llei que doti de competències reals l'ens regulador que vetlli pel compliment de les regles del joc.

En la preparació d'aquesta llei, caldrà fer veure als grans grups energètics del país, i d'arreu, que comptem amb ells, però les regles són la transparència, la democràcia i la separació d'activitats, la recerca i la innovació. Que estem a favor d'un sistema elèctric amb vocació de servei al ciutadà, eficient, amb màxima seguretat i qualitat, competitiu i de base ecològica. I, sobretot, volem un paper protagonista de les empreses catalanes, tant de les empreses centenàries de distribució que tenim, com de les noves i tota la indústria auxiliar relacionada.

El model energètic d'un país diu molt de la seva gent i les seves empreses. Davant de la proposta gens engrescadora de l'estat espanyol d'un present i futur energètic fòssil, car, centralitzat i molt poc democràtic, el procés de construcció nacional és una oportunitat sense precedents de poder decidir també quin model volem dins el context europeu i oferir als conciutadans una proposta engrescadora associada a la sobirania nacional. Hem d'estar a l'altura del moment històric que tenim per davant i aprofitar-lo per assentar les bases on créixer les futures generacions.