Els pitjors vaticinis es van fer realitat ahir a Egipte. La decisió de l'exèrcit de desallotjar els campaments dels partidaris del president deposat Mursi va acabar en un bany de sang de conseqüències encara incalculables per a l'estabilitat del país. Al tancament d'aquesta edició el recompte de víctimes encara era incomplet però superava àmpliament el centenar. No és realista pensar que els Germans Musulmans, que s'han vist apartats del poder després de guanyar-lo a les urnes, es quedaran de braços plegats. Són una força massa important per poder-ne prescindir sense imposar un règim dictatorial i aparcar indefinidament la democràcia. Egipte és avui una societat tràgicament dividida on només l'exèrcit té el poder per imposar la seva voluntat. Lamentablement, la situació ara no és gaire diferent de la que hi havia durant la dictadura de Mubàrak.
La comunitat internacional i, en especials, els Estats Units tampoc poden estar satisfets. El vistiplau tàcit que Washington va donar al cop d'estat de l'exèrcit contra Mursi es gira ara en contra seu. Ara, de facto , s'ha convertit en suport a un règim militar dictatorial que, amb la dimissió del diplomàtic Mohamed ElBaradei arran de la matança, perd la seva cara amable.
Egipte és el país més influent del món àrab i una peça clau per a l'estabilitat del Pròxim Orient. El somni d'una transició democràtica pacífica després del derrocament de Mubàrak s'ha esvaït i ara s'obren múltiples interrogants. I el primer se l'ha de plantejar l'oposició laica, que ha de pensar molt bé si vol continuar la seva aliança amb l'exèrcit en contra dels islamistes.
El programa dels Germans Musulmans pot repugnar a les sensibilitats occidentals (en especial pel que fa als drets de les dones), però si no se'ls permet participar d'alguna manera en la vida pública, a més de vulnerar els principis de la democràcia representativa, s'estarà obrint la porta a un conflicte civil que pot enfonsar el país en el caos i la violència. La comunitat internacional ha de rectificar i obligar l'exèrcit a tornar el poder a la societat abans que sigui massa tard. Per desgràcia, després de la massacre d'ahir, potser ja no hi és a temps.
