Publicitat
Publicitat

L’euromenfotisme de Rajoy

Jean-Claude Juncker (Partit Popular Europeu), Martin Schulz (Partit Socialista Europeu), Guy Verhofstadt (Aliança de Liberals i Demòcrates), José Bové i Ska Keller (Partit Verd Europeu) i Alexis Tsipras (Partit de l’Esquerra Europea) són alguns dels candidats a la presidència de la Comissió Europea d’alguns dels principals grups amb representació al Parlament de Brussel·les. Aquests grups, al seu torn, engloben molts partits de diferents països i estats, que formen aliances d’acord amb les seves afinitats ideològiques i designen candidats i candidates a convertir-se en algun dels 751 eurodiputats que sortiran de les urnes a les eleccions europees del 25 de maig. La gran majoria d’aquests partits (de dretes, d’esquerres, democratacristians, verds, independentistes, socialistes d’inspiració cristiana, esquerra radical i/o més o menys antisistema, i fins i tot euroescèptics i antieuropeus) ja han designat els seus candidats per a aquests comicis, i els que no ho han fet és perquè declinen presentar-s’hi per concentrar-se en qüestions locals, com succeeix a les Balears amb la coalició Més o l’encara incipient Proposta per les Illes (PI).

Només hi ha un partit gran a Europa que encara no ha designat el seu candidat: el PP de Mariano Rajoy, afiliat al Partit Popular Europeu i que, en la seva faceta de partit de govern, s’ha especialitzat en la labor de causar tota mena d’europerplexitats entre els dirigents de la UE. Rajoy, fidel al seu estil d’intentar guanyar batalles a força de presentar-s’hi tard i malament, ha decidit posposar la designació del candidat pepero a Europa fins a l’últim moment. Segons sembla, aquest retard insòlit seria una estratègia per infondre nervis i confusió al PSOE i a la seva candidata, Elena Valenciano. I és possible que ho aconsegueixin, perquè Valenciano té tot l’aspecte de ser una d’aquestes persones capaces de perdre un debat amb elles mateixes. Però una vegada més els partits espanyols, i particularment el PP, es plantegen les eleccions europees com un mer tràmit que es llegeix, es prepara i s’executa en clau estrictament interna (en clau “nacional ”, de la Gran Nació Espanyola, diria el patriota Rajoy).

El mateix Rajoy va dir fa uns dies que ell tampoc “no està gaire a sobre del tema”, i es va quedar tan tranquil. I l’única proposta del PP per a Europa la vam conèixer la setmana passada per boca de l’indescriptible Carlos Floriano: anar a Brussel·les a defensar la unitat d’Espanya, un tema que fa perdre la son a tot Europa. Com explicava ahir a l’ARA i a l’ARA Balears Salvador Almenar, agafa força la possibilitat que finalment el candidat pepero a les europees no sigui altre que el reincident ministre d’Agricultura, Arias Cañete. Si això es confirma, el gran Cañete podrà anar al Parlament Europeu a ensenyar als seus col·legues com es degluteixen quantitats ingents d’entrepans de vedella, en cas que es produeixi una alerta com la de les vaques boges. Aquesta ha estat, fins ara, la seva màxima contribució a la política.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF