Misc 18/09/2014

L’altra victòria escocesa / Faré un monument al teu cos

i
Xavier Bosch
3 min
El Royal & Ancient Golf Club de St. Andrews.

L’altra victòria escocesa

Mònica Terribas va viure dos anys a Escòcia, a principis dels noranta. Hi va fer una tesi doctoral, a mig camí entre la comunicació, el periodisme i la sociologia que va merèixer els màxims honors a la Universitat de Stirling. Hi comparava dues realitats, la catalana i l’escocesa, a través de dos talk shows de televisió. La vida en un xip de TV3 i l’ Scottish women de la BBC. Ahir dijous, ves per on, les dones també van ser notícia a Escòcia per una altra votació històrica que avui no mereixerà ni un breu a la major part de diaris del planeta. Coincidint amb el referèndum que ens té a tots pendents/il·lusionats/preocupats (posa-hi l’adjectiu que vulguis segons de quina de les tres vies siguis), hi va haver una altra votació històrica. Molt menor, però significativa. El Royal & Ancient Golf Club de Saint Andrews, allà on van escriure i preservar les regles d’aquest esport addictiu, van votar si permetien, després de 260 anys, que les dones també en poguessin ser sòcies. L’edifici del Royal & Ancient és un dels més retratats d’Escòcia. És la casa club on conflueixen el tee del forat 1 i el green del 18 de l’Old Course, possiblement el camp més antic del món (1552). El R & A és un club privat que té 2.400 socis, tots homes, d’arreu del món, sempre amb el pal a punt. El 2011, tot i la petició de la directiva del club, els socis van decidir que continués la prohibició de l’entrada de les dones. Aleshores, fa tres anys, l’argument a favor del yes per part del club -“Si entren dones tindrem més ingressos”- no va ser ni prou convincent ni moralment adequat. La victòria d’ahir a Saint Andrews, amb el 85% de vots a favor, és simbòlica però rellevant. Mentre hi ha nacions que reclamen llibertat, hi ha llocs del món, fins i tot del Primer Món, on les dones encara han de lluitar pels drets, per la igualtat i pel respecte.

Faré un monument al teu cos

Mentre a Escòcia el “No dogs, no women ” de la infàmia ja ha passat a la història, a les clavegueres de l’estat espanyol hi trobem encara instal·lat, com en bona part de la societat, un masclisme latent, sibil·lí, que de tan arrapat ancestralment a la pell ja no ens n’adonem. Per exemple, ara s’ha esbombat la conversa per SMS que Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i Jorge Moragas, cap de gabinet de Rajoy, van tenir el 20 de novembre del 2012. Hi ha frases que, políticament, haurien de tenir algun cost. “ Si dieses una entrevista y lo contases todo salvarías España y yo te haría un monumento ”. El 20-N sempre ha estat un bon dia per salvar Espanya. És, però, quan ella ja ha declarat davant la policia, que en Moragas -agraït i entusiasmat- li envia aquest missatge: “ Uauuu! Yo te haré un monumento a tu cuerpo ”. ¿Ho diu en sentit literal? ¿Algú creu que el farinetes del PP demanarà -amb concurs públic i amb factura- que un escultor ciselli una Vicky de travertí? ¿Ho diu com una insinuació? És un si cola, cola? ¿És un tirar l’ham a una excompanya de los Sagrados Corazones? ¿És un a veure si, a part de salvar Espanya, rematem una assignatura pendent? ¿És un poderós, un més, dels que té el cap a la bragueta? ¿O bé és, tan sols, una qüestió de llenguatge? Si es tracta d’una expressió col·loquial entre amics, tampoc és menys greu perquè denota una superioritat de l’home sobre la dona, i el seu cos, que fa ràbia i vergonya.

Però si per ordir una trama per canviar els resultats d’unes eleccions, per trinxar el procés i per “ salvar España ” no dimiteix ningú, per fer un comentari de torito bravo, segur que encara rebrà algun copet a l’esquena, de complicitat, d’altres homes que també voldrien el cos de la senyora Álvarez, amb V de Victoria, per fer-li un monument.

stats