Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

L'Iran, entre la il·lusió pels canvis i el gir lampedusià

Els resultats de les eleccions a l'Iran han sorprès mig món. Tant perquè la victòria se l'endugués el moderat Hassan Rouhani com per la contundència amb què ho va fer. No ha fet falta arribar a una segona volta, que es donava per descomptada, perquè els 16,4 milions de vots de Rouhani superaven el 50%. Això va provocar escenes d'eufòria dels reformistes. És a dir, dels sectors més joves, que són la majoria de la població: la mitjana d'edat a l'Iran és de 26 anys (40 a Catalunya). Era una eufòria tenyida de conformisme, en realitat. Divendres no hi havia cap papereta de cap candidat reformista; l'últim, Muhammad Reza Aref, s'havia retirat unes setmanes abans fent una crida a votar Rouhani, que ha acabat recollint l'evident i majoritari vot pels canvis de gran abast.

Aquest escenari no sembla que hagi incomodat el règim dels aiatol·làs. Ali Khamenei ja va avançar divendres que "el dret del poble és superior al dret de Déu" i, amb la participació (72%) a la mà va parlar de "vot de confiança en el règim". Com si haguessin deixat que passés. El líder suprem sap que no podran resistir gaire temps la situació actual. Les vendes de petroli els han caigut un 40% el 2012 i l'empobriment del país no s'atura, perquè les sancions dictades per les Nacions Unides es mantenen. A l'Iran es passa gana i Khamenei ha de moure fitxa.

Al règim iranià se li reclama que aturi l'escalada nuclear i, en menor mesura, que obri escletxes de llibertat. Totes dues coses semblaven impossibles fa un any, amb el règim falcat amb Ahmadinejad, però les eleccions han modificat almenys l'escenari. Rouhani ha promès alliberar presos polítics i endolcir les relacions amb Occident. Igualment, en l'època que era negociador de l'Iran per a qüestions nuclears va aconseguir notables enteses.

La clau és si el que s'ha modificat és només l'escenari o ha canviat alguna cosa més. Al capdavall, res del que hagi dit Rouhani té valor si Khamenei no hi dóna el vistiplau. Exactament igual com fa un any. O dos. De Khamenei depèn que vagi de debò o sigui un gir lampedusià. I el món sencer s'ho mira. A l'Iran hi convergeixen moltes mirades i molts interessos, i des de diferents angles.