Doncs sí, ja tenim un Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Molt bé, i ara, què? Doncs una de les respostes va donar-la Carles Viver i Pi-Sunyer, director del Centre d'Estudis Autonòmics i que ahir era, casualment, al Parlament compareixent a la comissió parlamentària d'afers institucionals. Un altre dia hauria passat desapercebut però ahir va ser assaltat per milions (o més) de periodistes que feien temps esperant que acabés la reunió dels 57 signants del Pacte (almenys aquesta és la xifra oficial, tot i que a la foto de família jo vaig comptar-hi 67 persones). I, esclar, en un dia com aquell i justament allà, ell era la persona perfecta per preguntar-li: "Escolti, i això del dret a decidir, què?" I ell, interpretant més que mai el paper de jurista, va dir que la llei és interpretable i que la manera com s'interpreta la llei depèn de la voluntat política. Traduït (o interpretat) vol dir: Madrit (no ciutat sinó concepte) podria deixar fer el referèndum, però ho impedirà. Per tant, saben vostès allò del concepte self-service ?
Dit això, dues anècdotes de la reunió: 1) a la primera nota que van passar-nos amb la relació dels assistents (en paper i SMS) hi havia els números de telèfon mòbil d'Oriol Junqueras i Carme Forcadell (ANC) i 2) la reunió van fer-la a l'actual auditori, un antic celobert ara tapat. Això vol dir que podies tafanejar des de diverses finestres del primer pis... si no fos perquè hi havia diversos membres de seguretat impedint-t'ho. Una de les diversions dels periodistes durant l'espera de tres hores va ser burlar la vigilància i intentar fer fotos amb el mòbil.
