Publicitat
Publicitat

Inspirant-se en Roald Dahl

M’encanta la notícia que publicava l’ARA: “Un home conviu, sense adonar-se’n, amb la germana bessona de la seva parella”. Per cert, que un dels comentaris online feia: “Independència! Marxem, ja!”, perquè és sabut que quan siguem independents les dones no usurparan les parelles de les seves germanes bessones com ara. La bessona malèvola ha estat acusada d’usurpació d’estat civil, falsedat documental, conducció sense carnet i estada irregular a Espanya. Va substituir la germana bessona aprofitant que s’havia barallat amb l’home. No sabem, doncs, si l’esposa original li va dir: “Queda-te’l, que jo foto el camp”.

El que emociona de tot plegat és que l’home digui que no es va adonar del canvi. Però entenguem que, potser, si se’n va adonar, no va dir res, perquè li agradava. Segons la policia, una de les germanes -idèntiques- tenia un tatuatge. El tingués on el tingués (braç, cuixa, espatlla...) l’home devia notar-ho. Si no és que el seu fos un d’aquests matrimonis que, al cap del temps, ja no es miren mai despullats.

La història és molt literària i em recorda un conte meravellós de l’admirat Roald Dahl. (Per cert: Pedro Almodóvar es va inspirar moltíssim en el seu conte Cordero asado per resoldre el final de Mujeres al borde de un ataque de nervios. ) Em refereixo al conte El gran cambiazo, protagonitzat per dues parelles. Els marits decideixen intercanviar-se les dones una nit sense que elles se n’adonin. Les emborratxen. Fan l’intercanvi sexual. I un cop fet, cada marit torna al seu llit. I l’endemà, la dona d’una de les parelles, parla amb el seu home. No sap com dir-li el que li ha de dir. Al final s’hi atreveix. “Mira, és que fins ara no havia sentit res amb tu i fingia”, li diu. “Però ahir... ahir va ser el primer cop que vaig sentir plaer de veritat”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF