Publicitat
Publicitat

Il giro della Mola

Mocador retxat al coll, nus al davant, motxilla al darrere, estorí, capell, polseretes de fil, camisa de color i calçons curts amb botins de trekking, segueixen tots un ordre britànic correctíssim, orgullosos de seguir la norma i fer d'aquella volta a Formentera en bicicleta un record inesborrable per sempre més.

El monitors se situen al principi i al final de cada un dels quatre subgrups: llobatons, pioners... A darrere, en Felip Mas, director del campament, crida fort:

-Cotxoooo!!! -i del primer al darrer escolta escolten el crit i es col·loquen de forma encara més perfecta, en línia i a la dreta.

S'acosta un Mehari verd festuc, descapotat i amb aquell clàssic renou dels motor de 4L i 2CV, com d'indiot menjant burballes.

Quatre italians amb calçons curts de colorets pastel, espardenyes d'espart a xoquí de tonalitats igualment pastel, camises màniga llarga blanca, rosa, coloret de cel i groga, rellotges com a pedrotes i ulleres de sol de policia americà amb vidres que fan mirall. Pell cremada de tant de sol, cabells pentinats amb ginyola i nivell, i gomina, tanta gomina com xuleria i botxó duen damunt.

-Ragazzaaaaa!! Muove il culooo!!!!

Brama qui seu al costat del conductor, pegant manotada al cul de na Marta Puig, la monitora dels piolets, rossa ella, de carneta tupida i calçonet estret:

-Imbècil!!! -crida regirada.

-Eeeee!!!! Cabrooonnnn!!! -criden tota la resta de joves ciclistes indignats, mentre del Mehari sobresurten el culs a l'aire calçons baixos dels dos italians de darrere, que riuen beneitots.

En Felip Mas deixa momentàniament el final de la teringa per acostar-se amatent a na Marta Puig:

-Quins cabrons. Estàs bé?

-Italians de merda. Odii els homes! -aprofita per afegir ella, deixant clar que encara té dubtes sobre les propostes d'en Felip i que prefereix, de moment, pedalar tota sola.

Comentar la feta de la ficada de mà de l'italià ha esperonat el grup, que pedala enèrgic cap a la Mola, complint la millor de les previsions horàries de la reunió de monitors d'ahir vespre.

-Vénga, que dinam al far segur!!

-Pujarem dalt dels cims amb el cor alegre!!

Canten i pedalen vigorosos, i a mitjan pujada, mirant la mar a banda i banda, arriben a un revolt molt empinat, i allà, dins la cuneta, amb el capó obert i un fum espès sortint del minúscul motoret, el Mehari verd festuc es posa de part seva i deixa els italians suats, plens de mascara aferrats als iphones sense cobertura.

-Idòòòò, italianiiii, il Mehari pistaccio que no marxiaaaa???? Pegali un coppo al culo meam si arranquiaaaa!!! -crida en Felip Mas clamant justícia i cobrant venjança de la manotada.

-Ragazzo pedela i zitta!!

-Io pedelo, ma tu tornaràs a peu!

-Va fan culo!

-Tu si que aniràs de culo beneitarro!!!!

-Oeeee!!!! Oeeee oeee oeee!!! -s'aixequen tots del selló i, sense deixar de pedalar, amb una mà es treuen el mocador scout i el fan girar a l'aire-. Feeeelip Felip Felip Feliiiiip!!! Feliiiip!! Feliiiip!!!

Na Marta Puig resol de cop els dubtes que li quedaven, i ell, que ho veu, s'aferra fort al manillar, plat petit pinyó gros, i desfila, marcial, davant tot el grup fins al capdavant. S'alça la màniga del jersei per lluir el tatuatge que es va fer ahir al taller de henna: un posidó fitora a l'aire cridant a la lluita en pla Braveheart.

(-Quina manera estúpida de fer-me sortir en aquesta contarella, Gomila. Anam eixuts d'idees! -pensa el Posidó tatuat-. Almanco pinta-li un Bisonte i fumaré.)

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF