TOT I QUE DURANT moltes setmanes em costa de trobar-hi tots els motius que voldria per sostenir l'argument, continuu pensant que IB3 és un ens que ha d'existir. Millora. Molt a poc a poc, però una mica de memòria no ens vindria malament. La va crear Matas com només ell sabia fer les coses: amb talonari, i sense model. Ja vindran els de darrere a pagar-ho. Els amics i coneguts que omplien tertúlies on es demanava a Tolo Güell si això d'anar a Lluc era una cosa nova. I molt més greu, s'enviaven espies amb càmera oculta a desmuntar els arguments pacífics i decents dels religiosos de la Real.
D'aquell veritable despropòsit, el desastre ha anat minvant. La veritat és que no era difícil, però les bases estaven posades i, amb l'esforç d'alguns professionals i la tasca de productores molt professionals, s'han arribat a emetre productes aïllats de molta qualitat. És el cas del documental sobre la serra de Tramuntana. Un exemple de qualitat, professionalitat i rigor.
Llàstima que ens haguem d'aferrar a tan pocs exemples i que haguem de tenir tanta paciència, i tants de doblers públics (més de 40 milions el 2012), per a tan pocs moments de servei públic. Però no crec que ens puguem permetre una societat moderna sense mitjans públics.
Estic convençut que arribarà el moment. I ho dic després del ridícul espantós de no emetre cap informació de l'incendi d'Artà la nit dels fets mentre TV3 sí que ho feia. Continuarem esperant i gaudint de reportatges com el de la Serra.
