Misc 25/08/2013

Home a l'aigua

i
Quim Morales
2 min

Dret a decidir potser no, de moment. El que encara no ens han discutit és el dret a ficar-nos de peus a la galleda. Per això, quan algú com el diputat socialista Xavier Sabaté escriu en un tuit "Mingú [sic] no es pregunta a la Catalunya anestesiada per què tantes morts a les platges? Avui 2 morts més. I el govern? Ah! Prepara la cadena", uns li diran que la galleda li ha quedat molt a prop, d'altres que hi ha sucat els peus i una bona colla que hi ha fet immersió a pulmó lliure. I compte amb les apnees!!

Tractant-se de Twitter, on qualsevol pelacanyes infeliç pot increpar personatges públics de forma anònima i gratuïta, no costa d'imaginar el nivell d'alguns dels retrets i insults que li han plogut al senyor Sabaté. Més encara quan s'ha sabut que els finats als quals feia referència eren dos submarinistes alemanys que van ser localitzats sans i estalvis. Ell, amb un tarannà bonhomiós i dialogant, ha comès un parell d'errors de passerell a la xarxa. El primer, voler contestar a tothom, un per un. L'altre, pensar que a Twitter s'hi val allò tan polític de sempre tenir la raó i dir que no s'ha dit el que es va dir. Al món dels missatges de 140 caràcters, aquesta estratègia no cola. Val més assumir el que s'ha escrit, les seves conseqüències i esperar que torni la calma. O es desencadeni una altra tempesta i s'ofegui algú de debò. Com ha acabat passant.

Ahir més d'un centenar de tuitaires vam rebre un nou missatge de Xavier Sabaté i per desgràcia no era una invitació per al Candy Crush. Deia: "Ahir un nou mort a la platja. Celebro q el Govern se'n preocupi finalment". Aquest cop el mort ho era de veritat i la polèmica va revifar fins al punt que alguns usuaris demanaven que, si morien ofegats, no és carregués el mort -literalment- al Govern ni a la Via Catalana. I, esclar, després de tot això, qui s'apuntarà a passar un dia a la platja amb Xavier Sabaté? Al ritme que porta, probablement mingú [sic].

stats