31/01/2015

Històries per no dormir

2 min

Divendres a la nit va tornar el programa de reportatges Conexión Samanta. Samanta Villar s’endinsa cada episodi en un món pel qual es mostra fascinada en excés, pren massa protagonisme i es reitera en les preguntes. Més que avançar en l’argument es recreen en una idea puntual.

Ara bé, se’ls ha de reconèixer que en l’arrencada d’aquesta setena temporada han deixat l’espectador impactat i atrapat a la pantalla amb un tema original, molt potent a nivell d’imatge, inquietant i un punt morbós: els bebès reborn. Són uns ninos hiperrealistes amb aspecte de bebè. Estan fets d’una silicona molt especial que atorga a la joguina un tacte, un pes i uns moviments com els d’un nadó autèntic. Poden costar fins a 3.000 euros i no és un objecte pensat per a la canalla sinó per a persones adultes. Conexión Samanta entrava en contacte amb un seguit de dones captivades pel món dels reborn. Els adopten (perquè comprar és un terme massa fred) i els mimen com si fossin de veritat fins al punt que la línia que separa el joc simbòlic de la realitat es desdibuixa. Les dones tenien en comú una necessitat molt gran de donar afecte i tendresa, però també destil·laven una fragilitat emocional que feia patir. A part de molta immaduresa, algunes manifestaven una por evident al patiment. I és que els bebès reborn tenen un avantatge respecte a les criatures reals: mai no els passa res. El més curiós eren les escenes en què persones alienes als reborn en veien un, entre l’angúnia i la sorpresa. Hi ha una escena deliciosa en què un grup d’avis i àvies jugaven divertits amb el nino. Però és inquietant observar les falses mares, abduïdes pels ninots. Conexión Samanta fa el seguiment d’un procés d’adopció molt torbador. La dona, que va decidir aturar un tractament de fertilitat per por al fracàs, prepara la cistella amb el marit i reben els regals de la família com si anessin a l’hospital a parir. Una altra dona, veient la seva filla abduïda pels bebès falsos, la renya: “ ¡Dedica más tiempo a tus hijos de verdad y deja estos muñecos! ” Tot sigui dit, és una afició que no fa mal a ningú excepte a un mateix. Posats en la situació que certes persones alliberin frustracions i pors més val que ho aboquin en els ninots que no fent servir criatures de veritat. Però aquests ninos que provoquen certa angúnia (poden semblar bebès morts) fan trontollar els límits entre la felicitat i la bogeria. El Conexión Samanta de divendres a la nit també feia trontollar els límits entre un reportatge i una pel·lícula de terror.

stats