Publicitat
Publicitat

El Govern, la cultura i l'IEB

SENSE CONSELLERIA. Ara que ja tenim ben comprovat que el Govern balear no té Conselleria d'Educació i Cultura, perquè l'educació només la "trepitja" i la cultura no sap ni què és, podem demanar-nos en mans de qui està l'acció cultural pública d'aquestes Illes, com es gestiona, quins criteris s'apliquen o si tot això és un joc més semblant als dels 'trilers' que no al d'un organisme públic. La Conselleria d'Educació, Cultura i Universitats, des que inicià aquesta legislatura, mai no ha fet política cultural, ni programació, ni suport a la cultura, ni res de res. Ja des dels inicis va aplicar un truc de competències: de la nit al dia, deixaren Balears sense l'Institut Ramon Llull, una institució que aplica criteris professionals a la promoció exterior de la cultura. Seguidament, oblidaren qualsevol competència en aquesta matèria per part de l'esmentada Conselleria (amb el temps, hem d'agrair aquest fet perquè si havien de trepitjar-la com a l'educació, ja està bé així), i delegaren no sé sap ben bé què però que és tot o gairebé tot, en l'Institut d'Estudis Baleàrics (IEB), un calaix de sastre on tot hi cap, si el sastre ho vol.

SENSE CRITERIS. Una vegada se'm va ocórrer contar a la reunió d'un organisme d'abast estatal que defensa les bones pràctiques al món de l'art la manera que té l'IEB de promoure els nostres artistes: Fira turística que hi ha -a Londres, Berlín, Madrid o Moscou-, o esdeveniment tennístic amb Rafel Nadal inclòs -Roland Garros, per exemple-, es lloga un espai de quinta (no se li pot dir galeria a un lloc que el dia abans de l'exposició per la qual l'IEB ha pagat han llogat el mateix emplaçament per a un acte de caritat o per a l'organització d'una promoció d'"Avon llama a su puerta"). I s'hi organitza una exposició que dura poc més del temps de fer-se la foto perquè surti exclusivament a la premsa balear. Pensava que no tenia tanta gràcia contant les coses, però el fet és que els assistents a aquella reunió de bones pràctiques es varen pensar que era un acudit. Gran promoció per als nostres artistes, se'ls col·loca en espais sense gens de credibilitat, se'ls fa la foto perquè només aquí en tenguem notícia i se'ls edita, això sí, un bon catàleg per dos motius: perquè aquí la iniciativa sembli tot lo món, i perquè l'artista no els faci un tanto , que un catàleg ara ja no el fa ningú i no convé dir que no. No és un acudit. És penós perquè és real.

SENSE TRANSPARÈNCIA. A més d'aplicar tan desbaratades idees, l'IEB fa el que troba i el que vol amb uns pressuposts que, contràriament al que passa amb qualsevol altra institució cultural, ningú no s'atreveix a donar-hi tisora. Fins i tot, alguns responsables d'institucions, als quals ja se'ls ha predit que per a l'any que ve encara tendran menys suport econòmic, estan que trinen amb el greuge comparatiu, perquè tot apunta que l'IEB podria veure engreixada encara més la partida que li correspon. Sense gens de transparència, no sé sap per què l'IEB fa el que fa (segurament, fa el que fa perquè ha de fer el que ha de fer, seguint el model del Govern que li dóna la pasta), i desfà el que desfà. No se sap per què ho dóna a uns i per què ho nega als altres. A més, no entenem quines competències té l'IEB, perquè si són de promoció exterior de la cultura, per què nassos organitza exposicions a museus i centres d'art d'aquí mateix, exposicions que no viatgen ni entre illes? Si és l'autèntica Direcció General de Cultura, amb tots els àmbits culturals que li haurien de correspondre, que es digui clar, perquè llavors li podrem demanar comptes sobre el perquè uns sectors culturals es veuen molt més afavorits (per dir-ho d'alguna manera) que no els altres. Ah, és clar, el criteri de la fotogènia i l'amiguisme! Grans criteris!

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT