L’EDITORIAL
Opinió 13/08/2017

Gestació subrogada: motius personals, injustícies globals

2 min

El debat sobre la gestació subrogada és, com tots aquells travessats per diferents eixos d’opressió, complicat. Utilitzar el cos d’una dona -sempre les dones- que es troba en una situació de necessitat econòmica -sempre els i les pobres- per gestar la criatura de qui pel motiu que sigui no la pot parir però sí se la pot permetre obre la polèmica sobre qüestions ètiques, però també polítiques.

La maternitat i la paternitat no són un dret, però l’Estat hauria de garantir que totes aquelles persones que desitgen introduir un infant a la seva família, criar-lo i cuidar-lo tinguin, sempre que s’acrediti la seva capacitat per fer-ho, l’opció d’adoptar un menor que espera l’amor que elles estan disposades a donar.

És imprescindible agilitzar els mecanismes d’adopció i fer-los accessibles a tothom, evitant que sigui una pràctica elitista. De la mateixa manera, la comunitat internacional ha de cercar una solució conjunta al que fa camí de convertir-se en turisme de gestació.

No garantir els drets dels menors i no tenir en compte els drets sexuals i reproductius de les dones, sempre afectades pel que una majoria legislativa masculina decideix sobre els seus cossos, ens pot dur cap a una societat mercantilitzada que no volem.

Es tracta d’un debat que no està tancat i que s’ha de poder tenir de manera sana, però no donant per suposat que la veu protagonista és la de qui vol accedir a la gestació per subrogació, sinó la de qui hauria de sotmetre el seu cos a nou mesos d’embaràs i a un part per entregar el bebè a terceres persones.

L’altruisme, les decisions viciades, la llibertat de decidir sobre el propi cos, la mercantilització en un món global que accentua les desigualtats de les relacions nord-sud i la constant -però invisible- qüestió de gènere són elements a tenir en compte en un debat que pot marcar un abans i un després en la nostra legislació quan s’iniciï , la pròxima tardor, al Congrés dels Diputats. Seria desitjable que els representants de la ciutadania tinguessin en compte les injustícies globals que s’accetuen donant via lliure a uns ‘drets’ que, per molt comprensibles que siguin, topen amb altres que mereixen una defensa més intensa i urgent.

stats