29/05/2015

Carta a Oriol Junqueras: 'Fugir del mantra'

2 min
Fugir del mantra

ERC ha doblat vots en aquestes eleccions, però ha deixat dubtes de si ha sigut tan ambiciosa com podia ser, si ha actuat com un partit gran que, en un moment decisiu, aspira a tot, o si ha pensat en petit i s’ha conformat amb objectius més modestos i, ara mateix, insuficients.

Demanava dijous, el director de l’ARA, que traguéssim conclusions dels resultats electorals allunyant-nos de les bombolles en què tots vivim. No és fàcil perquè, des de diumenge, hi ha un mantra que es repeteix tothora: el sobiranisme puja. I el procés està més fort que mai. Ho diem molt, perquè em sembla que ens ho creiem poc. Perquè, encara que amb les dades a la mà, això sigui efectivament així, ningú pot negar que no són els partits sobiranistes que han impulsat el 27-S -ERC i, sobretot, CiU- els que tenen ara mateix el vent a favor per a les eleccions del setembre.

Si les persones que volem la independència no sabem fer una lectura crítica i serena dels resultats de diumenge, no ens en sortirem. I en aquest país, això ens costa molt. O ho trinxem tot o ens surt l’ànima voluntarista que portem a dins per autojustificar-nos. Entre les veus que han fugit del mantra, en destaco dues: Xavier Sala i Martín, que amb la seva loquacitat habitual ha reconegut que el sobiranisme no havia fet trempar la gent, i Jordi Martí, que en un brillant article a l’ARA, lamentava que aquest moviment polític no hagi trobat encara un relat urbà.

Durant la campanya electoral, vostè utilitzava un símil futbolístic. Com aquell qui està a dos partits del triplet, vostè deia que estàvem a dues eleccions de la independència. Ara ja només queda un partit. És d’aquí quatre dies i hi ha l’estiu pel mig. Segur que el tenim ben encarat? Segur que no cal reaccionar? ¿No li preocupa que a les 10 o 15 ciutats més poblades de Catalunya hi hagi alcaldes socialistes, de l’esquerra alternativa, de CiU i no n’hi hagi cap d’Esquerra Republicana?

Per això li deia si el seu partit havia sigut tan ambiciós com podia ser. Si havien procurat tenir arreu les màximes aliances i els millors candidats possibles per sortir a guanyar o si s’havien conformat a fer un bon resultat, dins de les seves possibilitats. Si havien anat a excel·lir o n’havien tingut prou amb un “progressa adequadament”. Sembla inevitable veure-hi, en tot plegat, un aire de magnífica oportunitat perduda.

P. D. M’ha tocat viure les eleccions des de França. L’anàlisi dels mitjans d’aquest país el resumeix una frase de Le Monde, dimarts: “Els catalans tenen altres prioritats que la independència”. Aquest sembla el nou mantra del món que ens mira. I així fins al setembre, mantra contra mantra.

stats