Opinió 05/06/2014

Fruita Madura

i
Toni Gomila
2 min

Només a Newton se li va ocórrer que la fruita cau de l’arbre per la força de la gravetat, la resta de mortals consideren que la fruita cau quan és madura. Aquests dies som testimonis del fet histriònic de l’abdicació d’un monarca que després d’una vida de caigudes d’arbres, de boscos i de tota casta de vegetals i animals, sembla que troba que son fill és prou madur per ostentar la corona. Com Newton, sa Majestat ha volgut fer una llei per treure gravetat al tema, i en qüestió de dies els diputats han fixat data per a una festa de pinyol vermell per treure el Príncep de l’atur. Amb tanta vehemència ho han fet que el socialistes han enterrat cent anys de republicanisme; na Letizia, deu anys de mals papers i Natura Park, les expectatives d’entrar algun onso o elefant al seu sanatori taujà.

Mentrestant, la resta de mortals miram de cua d’ull els esdeveniments amb la certesa que la fruita cau quan és madura o es podreix a l’arbre. Franco encara penja com una ametlla resseca presidint el paisatge. Juan Carlos I feia estona que passava de madur, la mateixa que Joan Pau II o Fidel Castro.

De tota aquesta rondalla, el que més sobta és l’albercoc de Felip VI. En certa manera son pare es guanyà el lloc amb posada de llarg de demòcrata un 23F. En aquell context, massa bé. Els nascuts a l’empara dels pactes de la Moncloa aviat faran quaranta anys i ja són en plena maduresa i passa d’hora de collir. Felip VI: sereu digne hereu de Felip V o demostrareu altura i demanareu parer al poble? A nosaltres ja no importa, altesa, ni que ens convidi a festa, tenim la mida d’una cirera, però les nostres raons pesen com síndries, i sabem que aviat els Borbons passaran a formar part de la nostra història, tots. Com fruita madura.

stats