Publicitat
Publicitat

Exit, sortida

De les guerres, amb el temps, només en queda fixat a la memòria un petit conjunt de generalitats reduïdes a la mínima expressió. Vagament dues o tres dates, dels motius, ni rastre, i dels protagonistes, dos o tres noms classificats segons bons o dolents.

De la Guerra del TIL en sobreviuran la imatge de la gran manifestació, els termes ‘Bauzá’ i ‘mestres’ (amb els adjectius bo i dolent a gust del consumidor), i sobretot, en restarà l’esforç per vendre la imatge de privat bo, i públic dolent.

Els il·lusos potser arribaran a prendre per certa la imatge del centre educatiu privat que prepara per a l’excel·lència, amb instal·lacions modèliques, professorat implicat, alt nivell de continguts i tot en anglès: els centres de l’èxit. En contraposició, el públic, que hi és per integrar emigrants, entretenir predelinqüents o amb instal·lacions brutes i professorat obsolet i per descomptat vago i d’esquerres. Sense sortida possible.

Però quan un visita o treballa a centres escolars, tots el discursos boca grossa s’esvaneixen. Divendres a l’aeroport, dos mallorquins i un menorquí, alumnes tots tres de l’ensenyament públic balear, es troben per participar a la final de l’Olimpíada de Física. Dijous a Palma, dues professores treuen petroli a quatre alumnes de l’ONU. A un altre centre, una alumna mexicana agraeix una representació teatral, en català.

Sortim de l’esperpent parlamentari sobre el dret a decidir alliçonats del que és o no democràcia, tot oblidant que democràcia és la igualtat d’oportunitats que significa l’ensenyament públic i universal, on l’èxit no és la cosmètica que desprèn cada centre, sinó que aquest rau en l’assoliment d’un objectiu que ben mirat frega la utopia, la possible. Des d’aquest punt de vista, als docents, aprovat universal.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF