Misc 23/04/2014

Cartes del director

i
Carles Capdevila
3 min

Estimat lector repetidor

Aquest és el nostre quart Sant Jordi junts. La xifra no és rodona, però quan portes pocs anys, fins als 10, crec, se celebren tots intensament. Per això hem decidit fer un diari enjogassat. Per això he comès la imprudència (i l’he pagada, perquè ja he llegit el que ha escrit) de cedir temporalment el meu espai de cada dia a l’Empar Moliner i he trobat refugi aquí, a la secció més mítica de la premsa de paper, les cartes al director, en aquest cas del director. I, esclar, la primera de les cartes és per a tu. Per dir-te com estic de content i d’orgullós que, per quart any consecutiu, el titular de la nostra portada sigui idèntic. Llegir, estimar. Dos verbs plaents, sols, únics. I perfectament repetibles, d’aquí ve que els repetim cada Sant Jordi, i per molts anys. És la primera de les nostres tradicions.

Estimades Empar i Mònica

Sabeu què? Sou les dues signatures de l’ARA més llegides, i sovint les més celebrades. Per això aquesta carta que podria ser per a tots els col·laboradors la concentro en vosaltres dues, Empar Moliner i Mònica Planas. Per això avui us hem cedit l’espai meu i el del Bassas, a veure si noteu la pressió que suposa i ens enteneu millor. Sabeu per què? Per una cosa que mai us he gosat dir en directe, i ara que no ens sent ningú us dic en la més estricta intimitat. Vull que sapigueu que de tant en tant quan algú s’enfada pel que escriviu, que passa de tant en tant, perquè teniu la ploma esmolada, s’adreça a mi i em diu: “Això no m’ho esperava de tu”. I jo ja els dic que jo no sóc vosaltres, que què més voldria, però no ho entenen. Què m’aconselleu que els respongui, estimades? Ben vostre, el director.

Carta d’amor ‘premium’

Des del primer dia vam saber que alguns continguts de l’ARA serien de pagament, i que perquè el projecte fos viable ens calien molts subscriptors. És evident que això genera incomoditats i que hi ha gent que s’enfada i ens diu que tot ha de ser lliure i gratuït. A poc a poc, ja sou 25.000, els subscriptors, els que no teniu cap problema amb els clics, els que cliqueu a tot arreu, us baixeu el PDF, ens llegiu a l’iPad i quan a Twitter o a Facebook pengem un contingut premium, no us queixeu, perquè heu entès el model. I li doneu suport. Des del primer dia he anat entenent que un subscriptor és alguna cosa més que un lector. És un soci. Un seguidor fidel que amb el seu acte d’adhesió al projecte el fa possible. El compromís del subscriptor de l’ARA és en el fons un acte d’amor. D’amor premium.

Un diari sense notícies

Benvolgut lector, responc la seva queixa abans que me l’enviï. Me la imagino: “M’agrada molt que a l’ARA sigueu originals, però li sembla bé, senyor Capdevila, que, en un any tan important com el 2014, el 23 d’abril el seu diari en paper tingui tan poques notícies?” Benvolgut lector, lamento el seu malestar, i li prometo que això no es repetirà. A l’ARA ens agrada fer coses diferents, i la del Sant Jordi del 2014 ha consistit a cedir gairebé tot el diari a les plomes d’escriptors com Jaume Cabré o Marta Rojals, com Vila-Matas o Atxaga, com Imma Monsó o Rafael Argullol. Sí, normalment els diaris tenen alguns escriptors encolumnats que trobes enmig de les notícies, i per un dia vam pensar que era interessant haver de buscar les notícies entre els escriptors. Però ja està fet. No pateixi que l’any que ve farem una altra cosa, és la gràcia d’innovar.

stats