Elogi de la Rambla

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús[...] Al món hi ha carrers, avingudes i calçades que fan caure d’esquena, però, pel meu gust, m’atreviria a dir que no hi ha res com la Rambla de Barcelona. Aquesta afirmació meva, con la de tots els barcelonins que la compateixen, no cal dir que està influïda per poderosos motius sentimentals; però, deixant de banda aquests motius, es pot arribar a una apreciació imparcial i objectiva de les grans belleses i del color únic que té la nostra Rambla. I aquestes belleses no vénen de la gran pompa del carrer, ni de l’esplendor dels edificis -llevat de la Virreina, la majoria de cases de la Rambla fan plorar-; no ve, tampoc, de la majestat de la gent que s’hi passeja, ni de l’opulència de les terrasses, perquè a la Rambla no hi ha res d’això. Les terrasses són limitades, hi ha unes estretors i unes irregularitats absurdes, hi ha botigues i façanes senzillament infames; l’esperit democràtic de la Rambla té estones intensament acanallades i esbotzades, però tot això no priva que la Rambla tingui una gràcia complexa indefinible, matisada de tots els colors, i que mantingui una elegància tan personal i tan original, que us serà difícil de trobar en cap altre carrer del món. [...] Però la gràcia més forta de la nostra Rambla, la que la fa superior a totes les avingudes, és que és incansable, que no dorm mai, que sempre està desperta i sempre viu i es belluga. Tothom que ha tret el nas per les grans ciutats d’Europa s’ha adonat que, fora d’aquells barris destinats a la franca barrila, els carrers importants tenen les seves hores de repòs, com les persones, que contrasten amb les hores de gran animació. A la Rambla es pot observar una successió de vida heterogènia que no passa mai; els que se’n van al llit d’hora no se’n poden fer càrrec, però aquells que, quan es tracta d’anar a dormir no els ve mai d’un parell d’hores ho hauran pogut observar sense fer cap esforç. I en les hores i en la vida de la Rambla, s’hi aprecia des de la normalitat més sana i més segura a les més desllorigades i excèntriques presentacions. [...]