Digue'm qui agita (i et diré com ets)

BarcelonaBenvinguts a l’acadèmia de mixologia i cocteleria Pareu Màquines. Avui aprendrem alguna cosa sobre un verb fonamental: 'agitar'. Una manera de determinar la línia editorial d’un mitjà és mirar quin subjecte posa abans del verb 'agitar' en titulars del tipus “X agita el carrer / les xarxes / l’espantall / el papu / la por”. Qui més posa a prova el canell i agita amb més recurrència als seus titulars és 'La Razón'. Al seu parer, els agitadors dels darrers tres anys són: l’esquerra, el sobiranisme, ERC, Artur Mas, el 'no' de Grècia, l’ascens de l’Iran, els mals estudiants, el PSOE i, dins d’aquest partit, Tomás Gómez, Carme Chacón, Antonio Miguel Carmona i Eduardo Madina. Tendinitis assegurada. En canvi, quan els antiavortistes prenien el carrer diumenge sí diumenge també, en cap cas els va caure el verb 'agitar' en els múltiples titulars que van aixecar crònica de les seves polititzades marxes. A 'El Mundo' agiten de manera relativament transversal: Artur Mas (en diverses ocasions), Grècia o Josep Anglada, però també Esperanza Aguirre i el PP. A 'El Punt Avui' són Rajoy i Unió els summes agitadors. En el cas de l’ARA, i pel que fa a la política, en els tres últims anys han agitat el PP, Ciutadans, el PSC, Aznar, el debat de la tercera via i José Ramón Bauzá, tot i que també “El factor sobiranista” (que va agitar l’últim debat de candidats a les municipals).

Aquest petit estudi ve a tomb del titular “Els sobiranistes agiten el carrer i les xarxes per la manca de suport” que obre portada a 'La Razón'. Els qui gaudim de la feina delicada i dedicada dels 'bartenders' –com es fan dir ara– advoquem per una progressiva i pactada descriminalització de la paraula 'agita' en titulars de premsa.