Els plans del govern espanyol per reformar l'administració, que cada dia anem coneixent amb més detalls, tenen com a objectiu no declarat buidar de contingut polític el sistema autonòmic. L'excusa són les duplicitats (que hi són, majoritàriament per part de l'administració central) i els criteris d'eficiència, però en el fons el que es busca és desmuntar unes estructures que, sobretot en el cas de Catalunya i Euskadi, fan nosa perquè desafien el monopoli de l'Estat com a àmbit de màxim reconeixement civicopolític. L'estratègia és clara. Madrid dirà que no té sentit que Catalunya dediqui una partida a finançar el Síndic de Greuges quan ja existeix un Defensor del Puebloo a tenir una agència meteorològica pròpia quan ja n'hi ha una d'estatal. L'excusa seran els diners (la falta de recursos públics, més exactament) però el que realment es busca és diluir l'autogovern, treure'n tota la càrrega política i representativa, per avançar cap a una simple descentralització administrativa. I això és el que ja estan fent governs com el d'Alberto Fabra.
Per aconseguir-ho, el govern espanyol compta amb dues palanques. D'una banda, els mitjans de comunicació (que assenyalaran amb el dit els suposats excessos autonòmics) i, de l'altra, el xantatge econòmic. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ja va advertir ahir que la qüestió de les duplicitats es posarà damunt la taula en el Consell de Política Fiscal i Financera a l'hora d'abordar el límit de dèficit. La racionalització de l'administració, que d'altra banda és urgent i s'hauria d'abordar també des de les nostres institucions, es converteix així en una eficaç arma política per recentralitzar competències i traslladar a l'opinió pública que l'únic nivell administratiu realment important, políticament transcendent, és l'estatal, és a dir, l'espanyol. En tot cas, la reforma també és una magnífica oportunitat per fer el contrari del que pretén Madrid, és a dir, per qüestionar l'eficiència de l'administració central i fer pedagogia del principi de subsidiarietat (el govern més pròxim és el més eficient). És evident que cal una reforma a fons de l'administració, però no es pot fer passar bou per bèstia grossa.
