Publicitat
Publicitat

CORRENTIA

Desaparèixer, suïcidar-se

DESAPARÈIXER és el darrer somni de moltes persones engrunades per la crisi. Als gabinets de psiquiatres i psicòlegs, aquests malalts d’absència confessen que el seu desig no té res a veure amb el suïcidi. No pretenen atemptar contra la seva vida, simplement no volen patir-la i no veuen cap altre mitjà que no sigui no ser-hi, desaparèixer. I fantasiejar sobre aquesta situació és un conhort -amb efectes secundaris indesitjables, per això se’ls tracta. L’objectiu no coincideix amb els que s’addueixen per explicar la meditació ni altres aventures de l’esperit, tant si són sanes com si són induïdes per impulsos esotèrics o per temptació de l’estultícia. No, es tracta d’una reacció humanament comprensible de la persona que, castigada per un sistema que pot anul·lar-te sense donar explicacions, es veu incapaç de rebaixar l’angoixa. (Un personatge d’Edith Wharton diu que, si hom està disposat a no donar explicacions, pot fer qualsevol cosa, fins i tot matar. Ara vivim un temps en què són rares les explicacions, perquè com a tals se’ns endossen mentides en cru. Els indults s’apliquen sense explicacions. S’engreixen els bancs amb doblers públics sense explicacions: poden fer qualsevol cosa).

EL SUÏCIDI, però, continua el seu camí ascendent: relacionat amb la crisi -sobretot amb algunes situacions específiques-, ningú no se’n fa responsable. Se’n parla molt poc i molt poc clar. Explicitar que la causa directa és un producte més de la crisi pot estar mal vist i, encara més, no serveix per res. Cap banquer que hagi arruïnat la vida d’algú amb “productes” tòxics no reconeixerà la seva implicació en les conseqüències de la seva estafa. Quan es començaren a saber detalls d’operacions financeres criminals, els seus responsables es refugiaren en silencis vergonyosos disfressats de discreció respectuosa. Va ser un miratge. Passat molt poc temps, aquí els veis, cobrant sous astronòmics en assessories de grans corporacions, que els paguen així perquè la moral del temps valora el robatori sofisticat com a mostra d’eficàcia en la gestió dels grans projectes. S’han refet i passen al contraatac, com l’extrema dreta espanyola -i si fossin una mateixa cosa? S’enriqueixen desaforadament, i al seu pas per la vida deixen en les cunetes els cadàvers dels suïcides.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF